dilluns, 20 de maig de 2019

Roda de premsa. 16.05.19

Eivissa, 16 de maig de 2019

L'Associació Professional de Docents d'Eivissa
(APDE) i la Federació d'Associacions de
Familíes d'Eivissa (FAPA) realitzen la sol·licitud per la creació de la Direcció General
d’Educació d’Eivissa

Justificació:
Les peculiaritats de la vida en un arxipèlag són evidents. Més quan la insularitat es veu afectada per
no poder exercir la presa de decisions directa sobre els assumptes que pertanyen al teu àmbit
territorial. La situació d’Eivissa és aquesta. Des de la assumpció de les en competències en educació,
totes les responsabilitats s’han centralitzat a Mallorca, fet que ha suposat no pocs problemes per la
nostra illa. Tal i com hem vingut denunciat els darrers anys, els problemes ocasionats per dèficits
històrics en la manca d’inversió a la nostra illa són gairebé estructurals. Això provoca que
s'arrosseguin problemes que d ificulten enormement avançar cap a una educació del S.XXI. La falta
de competències i de poder decisori fa que s’estiguin enquistant situacions molt preocupants i que
des de Mallorca es faci poc per solucionar les. Podríem, a tall d’exemple, nomenar els en ormes
problemes d’infraestructures que tenim, la falta de planificació en la construcció de nous centres ben
necessaris, l’escassa comprensió de situacions pròpies en la distribució de la quota de professorat, les
decisions no consensuades amb la comunitat educativa de l’illa (Dotació d’administratius als centres
de primària, Centre d’Educació Especial de Sant Josep, Junta de Personal Docents no Universitari
per illes, etc.), el transport escolar en situacions d’escolarització no obligatòria (tot i sabent d e les
característiques urbanístiques especials de la nostra illa), la falta d'adaptació de les beques de
menjador a les situacions laborals de l’illa, algunes formacions permanent del professorat
inadequades, altres que no s’ofereixen en igualtat de condic ions pels nostres docents, el greuge
comparatiu en l’arribada de substitucions als centres, l’especial condició de l’illa respecte
l’escolarització d’alumnat nouvingut i les dificultats que això provoca en els centres, i, en definitiva,
la dificultat de tractar en primera persona i sense intermediaris totes aquelles situacions que afecten a
la nostra educació, ja siga a nivell de centres, com de docents, com de famílies.

Per aquesta raó,
Sol·licitam formalment que la Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears
crei la Direcció General d’Educació d’Eivissa que pugui pal·liar totes aquestes problemàtiques que
ens sorgeixen per ser, simplement, una illa. Aquesta DG ha d’estar dotada d’un pressupost específic
i d’uns professionals que puguin desenvolupar les funcions de la mateixa.
Sense voler substituir responsabilitats, fem una proposta de funcions, basade en les funcions que ara
mateix estan repartides entre les diferents Direccions Generals de la Conselleria.

Funcions de la DG:
• Coordinació administrativa (el que es fa actualment).
• Planificació educativa.
• Elaboració del Pla d’infraestructures i proposta d’amplicacions de centres, renovació o obres
de reparació dels mateixos.
• Escolarització.
• Priorització per l’assumpció per part de la Conselleria d’Educació dels centres del 1r cicle de
l’etapa d’infantil (0-3 anys).
• Ordenació dels cicles de Formació Professional de l’illa.
• Relació entre la FP i les empreses de l’illa per la realització de les pràctiques.
• Facilitació dels centres i la distribució d’aquests quant als ensenyaments de règim especial.
• Gestió de les substitucions, o al menys, coordinació d’aquest procés a l’àmbit d’Eivissa.
• Presa de decisions quant al model de Formació Permanent del Professorat. Adaptació de les
formacions a la necessitat de l’illa. Coordinació amb el CEP d’Eivissa.
• Major presència en la decisió de les quotes de professorat als centres educatius. Que les
peculiaritats de l’illa es tinguin en compte per aquestes quotes i el seu funcionament.
• Major presència en les decisions que afectin a la Seu Universitària d’Eivissa (manca de
docents, major presència d’aquests de forma presencial, foment de la recerca educativa a l’illa
en matèria d’educació).
• Incitar la participació de les famílies i sobretot, afavorir aquesta. Creació d’una Mesa de
Famílies pròpia a l’illa d’Eivissa, per l’anàlisi dels problemes a resoldre propis de l’illa.
• Assumir les dinàmiques en relació a una possible Mesa de Docents o Consell Sectorial
d’Educació amb les associacions de docents de l’illa.
• Afavorir el moviment associatiu de l’alumnat i promoure’l.
• Assumir les funcions del Consell Insular d’Eivissa en matèria d’educació o fer les passes
normatives perquè això succeeixi.
• Coordinar els serveis i les activitats complementàries.
• Adaptar a les situacions pròpies de l’illa les diferents vicissituds que apareixen en el procés
de dotació de beques de menjador.
• Coordinació de les diferents ajudes dels diferents Ajuntaments quant als ajuts per material
didàctic i llibres de text.
• Iniciar estratègies i dotar als centres de professionals per la correcta acollida de l’alumnat
nouvingut.
• Coordinar els aspectes relacionats amb una correcta implementació d’una educació inclusiva.
• Coordinació i presa de decisions amb l’Inspecció d’Educació (DIE) amb tots aquells temes
relacionats amb la nostra illa.
• Avaluació, conjuntament amb els centres i la IE, del sistema educatiu a l’illa d’Eivissa.
• I totes aquelles que siguin susceptibles de ser assumides per aquesta DG i que vagin en relació
amb els temes educatius d’especial rellevància per Eivissa.

divendres, 22 de febrer de 2019

Eivissa, 21 de febrer de 2019. Portal Nou. Eivissa


Roda de Premsa conjunta:
· Associació Professional de Docents d'Eivissa (APDE)
· FAPA Eivissa
· AMIPA del CEIP Can Raspall el
· Claustre del CEIP Can Raspalls,
· Associació de Directores de Primària,
· Associació de Directores de Secundària,
· Consell Escolar Insular d’Eivissa (CEIE),
· Assemblea de 0-3 anys d'Eivissa.

Al  manifest s’ha adherit la Junta la Junta de Personal Docent no Universitari d’Eivissa i Formentera (JdPDNU) i l’Institut d’Estudis Eivissenc

MANIFESTEN

 Arran de la publicació a un mitjà de comunicació de la notícia de la queixa d'un pare per una pràctica d'un docent del CEIP Can Raspalls; del nul rigor periodístic en la redacció de la notícia: de la inexistència d'un contrast de la periodista amb els professionals de l'educació per veure la fonamentació pedagògica de la pràctica denunciada: de la ridiculització, menyspreu i fins i tot, insult cap a aquest professional i cap al centre; de l’intencionat oblit en demanar a l'AMIPA o a les altres famílies sobre quina és la seua opinió; de les posteriors reaccions de certs partits polítics, donant per certa la notícia sense cap element crític, reflexiu i sense cap argumentació pedagògica; i d’una utilització de les llengües, aquest element tan valuós culturalment, de forma tan malintencionada i de fonamentació de l'odi, volem manifestar que:
 
La pràctica denunciada consisteix en l’utilització d’un alter ego com “referent lingüístic”. La raó és senzilla: si volem que l’alumnat parli amb els docents en una llengua en un moment determinat i en una altra llengua en altres moments, això resultarà molt difícil per ells per aquesta referència lingüística (ho podem comprovar a les nostres relacions personals malgrat nosaltres ja som adults) i una de les llengües resultarà perjudicada. En el cas que ens ocupa, aquesta era la intenció del docent: que els alumnes no s’adreçassin a ell en català (llengua de relació entre docents i alumnes) quan estaven fent classe de castellà. Una pràctica que lluny del que s’ha fet veure en aquest periòdic, el que pretén és afavorir l’ús del castellà en aquesta àrea. Aquesta és una pràctica molt habitual en comunitats lingüístiques bilingües a l'hora que els alumnes puguin desenvolupar en igualtat de condicions el seu aprenentatge de dues llengües. A més, és una pràctica quotidiana a les classes d'anglès quan aquest professorat ha de fer classes en llengua anglesa i amb una altra llengua. Això que és tan habitual i comprensible, esdevé una circumstància difícil a l'hora d'ensenyar llengües. Per això s'empra aquest recurs, amb la intenció que els infants, en la seua expressió oral, tan important per desenvolupar les seues competències lingüístiques, puguin fer un ús adequat amb els adults de les diferents llengües que conviuen, i volem insistir en aquest concepte, conviuen, dins dels centres. Seria molt difícil d'una altra manera. Es tracta d'una dramatització. D'una representació. D'un recurs pedagògic fonamentat i creatiu que ajuda a l’aprenentatge de les diferents llengües als nostres alumnes. De fet, a les universitats se'ns ha ensenyat aquest recurs als que som docents.

 Per això ens surten moltes preguntes:

Per  què mai s'ha fet notícia de les mateixes pràctiques pedagògiques quan algú les ha fet per a desenvolupar l'àrea o assignatura d'anglès? Aquesta és una pràctica habitual i amb llarga tradició dins de les nostres aules. Per què ningú ha acusat cap docent d'anglès de ridiculitzar aquesta llengua? No hem vist cap denúncia cap a la Missis Paty, o cap Mister Taylor. Tal vegada perquè seria absurd? Tal vegada perquè això no ven conflicte i crispació?


Per què una suposada periodista no contrasta pedagògicament una opinió d'un pare? No sap que això té un fonament des del punt de vista de la psicologia, de la sociolingüística i el que és més important, de la pedagogia i de la didàctica de les llengües?


Per què no realitza una bona praxis periodística i contrasta amb la resta de famílies? O de si és real el que aquesta persona conta i com ho conta? És així com es desenvolupa una bona pràctica periodística? És conscient aquesta periodista que l’article desperta la intolerància i l’odi d’un sector de la societat que no accepta la diversitat del nostre país? El docent ja ha rebut diverses amenaces de mort mitjançant telefonades al centre després de sortir publicada la denúncia, en uns fets lamentables que ja han estat denunciats als jutjats.


Per què hi ha representants polítics que se sumen a aquesta campanya de desprestigi d’un centre públic que fa una feina tan necessària per la societat eivissenca sense un mínim de responsabilitat, i el que és més greu, sense conèixer de primera mà altres opinions que facin veure quina és la realitat del que l’escola desenvolupa i de les pràctiques que allí es fan? És una forma d’obtenir rèdit polític, a pesar del mal que li fan al sistema educatiu i a la llengua pròpia d’Eivissa? 


És més, quin tipus de persona pot sembrar tant d’odi cap a un docent sense tenir el més mínim de proves ni d’arguments? Tal vegada aquestes persones ridiculitzarien una llengua pel simple fet de no ser la seua llengua materna? Tal vegada fiquin en les ments d’uns altres els seus propis prejudicis? No saben que són models per als seus propis fills i filles? 


No saben que nosaltres estam aquí per desenvolupar al màxim les competències lingüístics en el màxim de les llengües possibles dels nostres fills i filles? Saben quins són els resultats que s’obtenen en català i castellà a les Illes Balears? Coneixen la pèrdua de parlants de català a Eivissa? Ho recordam:

A les Proves IAQSE any 2015 el català està 4 punts per sota del castellà a Eivissa. A les proves PISA 2015, a la prova de comprensió lectora en llengua castellana s’obté una puntuació de 485, front al 496 de la mitjana estatal, una puntuació que, comptabilitzat el marge d’error típic, és a efectes acadèmics similar a de la mitjana estatal. 
Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics l’ús de la llengua catalana ha baixat un 8,2% del 2004 al 2014. 
És això el que volen, que hi hagi una llengua que desaparegui? Nosaltres mai voldríem això per cap llengua. Nosaltres estimam les llengües, totes. Són la manera que ens comunicam, que compartim, que els nostres infants es relacionen i construeixen el seu món. A les escoles d’Eivissa es respecta i es fomenta la pluralitat lingüística. És un element de cohesió social i no una arma d’enfrontament.

No ho saben això aquestes persones? Els convidam, us convidam, a què passeu un matí en qualsevol de les nostres escoles i que pugueu viure, en primera persona, la realitat de les nostres aules. Una realitat multicultural on les diferents llengües presents uneixen i no divideixen; fan amistat, i no divisió; creen cooperació i no conflicte.


 Per tot això, des del col·lectiu de les famílies volem deixar clar que defensam el nostre dret  a estar informats de les metodologies emprades als nostres centres educatius i si no entenem l’objectiu o no hi estem d’acord tenim dret a ser escoltats i a rebre les explicacions que pertoquin, però malgrat les pràctiques educatives no siguin del nostre gust, hem d’acceptar l’autoritat pedagògica dels docents si aquestes estan avalades pel claustre i per la recerca pedagogia, com és en el cas que mos ha reunit avui aquí.
Remarcar el fet que a l’AMIPA del centre no havia arribat mai cap mena de queixa per la tasca d’aquest mestre i que el denunciant mai s’havia posat en contacte amb l’AMIPA per fer arribar el seu malestar.
Remarcar també que al CEIP Can Raspalls hi ha una veritable implicació de les famílies en el funcionament del centre, que el centre ha comptat en tot moment amb el suport i recolzament de les famílies, que malgrat no voler entrar en conflictes no ha tingut més remei que posicionar-se perquè es diu que perquè la mentida s’imposi, només és necessari que els que saben la veritat callin i no facin res, i no serem nosaltres els que callem i no facem res, les famílies no volem, ni tolerarem que ens utilitzin de forma capciosa com s’ha fet a l’article, difamant la tasca d’un centre del que ens sentim orgullosos, tergiversant la realitat del nostre dia a dia.
Per altra banda, potser en política tot val, però avui aquí volem deixar clar que no permetrem que, una vegada més, els interessos partidistes sembrin llavors de conflicte i crispació a la nostra comunitat educativa. No permetrem que s’utilitzi l’educació com a arma política. Exigim responsabilitat als representant polítics, responsabilitat i respecte cap als professionals i cap a les famílies. Ja vàrem tenir prou crispació la legislatura passada, si volen parlar d’educació que ho facin amb tarannà constructiu, aportant propostes realistes als problemes que estan pendents de resoldre, que parlin amb els agents educatius, així sí que podrem construir una societat millor i de pas, donar exemple als nostres joves. L’estratègia de desprestigi de la tasca docent als nostres centres i de manipulació de l’opinió pública no tindrà altre resultat que el enfrontament amb la comunitat educativa en el seu conjunt.

 Per acabar, diguem a aquestes persones, aquí i ara, en veu alta i forta: no ens toqueu l’escola. No toqueu els nostres centres, perquè ens trobareu, com podeu veure en aquesta roda de premsa, tot junts, units i sense por ni fissures. Eivissa té uns grans professionals i es treballa molt i molt dur per fer d’aquesta societat millor. No toqueu l’escola, perquè som els professionals de l’ensenyament i sabem el que tenim entre mans. Perquè som famílies que col·laborem amb les escoles i instituts i ens impliquem en l’educació dels nostres fills i filles. 
No ens toqueu l’escola, perquè nosaltres som els primers en voler millorar el sistema lluny de corporativismes que l’única cosa que faria seria tirar pedres contra el nostre propi teulat. Repetim a aquestes persones, amb determinació, que no ens toqueu l’escola amb les vostres falsedats i manipulacions, perquè nosaltres us respondrem com hem fet ara i sempre: amb arguments sòlids i contrastables. No ens toqueu l’escola. No us ho permetrem.

 PROU D’UTILITZAR L’EDUCACIÓ COM A ARMA POLÍTICA DESPRESTIGIANT LA FEINA DELS CENTRES I DELS DOCENT. 




MANIFEST 21_02_2019

Eivissa, 21 de febrer de 2019. Portal Nou. Eivissa


Roda de Premsa conjunta:
· Associació Professional de Docents d'Eivissa (APDE)
· FAPA Eivissa
· AMIPA del CEIP Can Raspall el
· Claustre del CEIP Can Raspalls,
· Associació de Directores de Primària,
· Associació de Directores de Secundària,

· Consell Escolar Insular d’Eivissa (CEIE),
· Assemblea de 0-3 anys d'Eivissa.


Al manifest s’ha adherit la Junta la Junta de Personal Docent no Universitari d’Eivissa i Formentera (JdPDNU) i l’Institut d’Estudis Eivissenc


MANIFESTEN

Arran de la publicació a un mitjà de comunicació de la notícia de la queixa d'un pare per una pràctica d'un docent del CEIP Can Raspalls; del nul rigor periodístic en la redacció de la notícia: de la inexistència d'un contrast de la periodista amb els professionals de l'educació per veure la fonamentació pedagògica de la pràctica denunciada: de la ridiculització, menyspreu i fins i tot, insult cap a aquest professional i cap al centre; de l’intencionat oblit en demanar a l'AMIPA o a les altres famílies sobre quina és la seua opinió; de les posteriors reaccions de certs partits polítics, donant per certa la notícia sense cap element crític, reflexiu i sense cap argumentació pedagògica; i d’una utilització de les llengües, aquest element tan valuós culturalment, de forma tan malintencionada i de fonamentació de l'odi, volem manifestar que:

La pràctica denunciada consisteix en l’utilització d’un alter ego com “referent lingüístic”. La raó és senzilla: si volem que l’alumnat parli amb els docents en una llengua en un moment determinat i en una altra llengua en altres moments, això resultarà molt difícil per ells per aquesta referència lingüística (ho podem comprovar a les nostres relacions personals malgrat nosaltres ja som adults) i una de les llengües resultarà perjudicada. En el cas que ens ocupa, aquesta era la intenció del docent: que els alumnes no s’adreçassin a ell en català (llengua de relació entre docents i alumnes) quan estaven fent classe de castellà. Una pràctica que lluny del que s’ha fet veure en aquest periòdic, el que pretén és afavorir l’ús del castellà en aquesta àrea. Aquesta és una pràctica molt habitual en comunitats lingüístiques bilingües a l'hora que els alumnes puguin desenvolupar en igualtat de condicions el seu aprenentatge de dues llengües. A més, és una pràctica quotidiana a les classes d'anglès quan aquest professorat ha de fer classes en llengua anglesa i amb una altra llengua. Això que és tan habitual i comprensible, esdevé una circumstància difícil a l'hora d'ensenyar llengües. Per això s'empra aquest recurs, amb la intenció que els infants, en la seua expressió oral, tan important per desenvolupar les seues competències lingüístiques, puguin fer un ús adequat amb els adults de les diferents llengües que conviuen, i volem insistir en aquest concepte, conviuen, dins dels centres. Seria molt difícil d'una altra manera. Es tracta d'una dramatització. D'una representació. D'un recurs pedagògic fonamentat i creatiu que ajuda a l’aprenentatge de les diferents llengües als nostres alumnes. De fet, a les universitats se'ns ha ensenyat aquest recurs als que som docents.

Per això ens surten moltes preguntes:

Per què mai s'ha fet notícia de les mateixes pràctiques pedagògiques quan algú les ha fet per a desenvolupar l'àrea o assignatura d'anglès? Aquesta és una pràctica habitual i amb llarga tradició dins de les nostres aules. Per què ningú ha acusat cap docent d'anglès de ridiculitzar aquesta llengua? No hem vist cap denúncia cap a la Missis Paty, o cap Mister Taylor. Tal vegada perquè seria absurd? Tal vegada perquè això no ven conflicte i crispació?

Per què una suposada periodista no contrasta pedagògicament una opinió d'un pare? No sap que això té un fonament des del punt de vista de la psicologia, de la sociolingüística i el que és més important, de la pedagogia i de la didàctica de les llengües?

Per què no realitza una bona praxis periodística i contrasta amb la resta de famílies? O de si és real el que aquesta persona conta i com ho conta? És així com es desenvolupa una bona pràctica periodística? És conscient aquesta periodista que l’article desperta la intolerància i l’odi d’un sector de la societat que no accepta la diversitat del nostre país? El docent ja ha rebut diverses amenaces de mort mitjançant telefonades al centre després de sortir publicada la denúncia, en uns fets lamentables que ja han estat denunciats als jutjats.

Per què hi ha representants polítics que se sumen a aquesta campanya de desprestigi d’un centre públic que fa una feina tan necessària per la societat eivissenca sense un mínim de responsabilitat, i el que és més greu, sense conèixer de primera mà altres opinions que facin veure quina és la realitat del que l’escola desenvolupa i de les pràctiques que allí es fan? És una forma d’obtenir rèdit polític, a pesar del mal que li fan al sistema educatiu i a la llengua pròpia d’Eivissa? 

És més, quin tipus de persona pot sembrar tant d’odi cap a un docent sense tenir el més mínim de proves ni d’arguments? Tal vegada aquestes persones ridiculitzarien una llengua pel simple fet de no ser la seua llengua materna? Tal vegada fiquin en les ments d’uns altres els seus propis prejudicis? No saben que són models per als seus propis fills i filles?

No saben que nosaltres estam aquí per desenvolupar al màxim les competències lingüístics en el màxim de les llengües possibles dels nostres fills i filles? Saben quins són els resultats que s’obtenen en català i castellà a les Illes Balears? Coneixen la pèrdua de parlants de català a Eivissa? Ho recordam:

A les Proves IAQSE any 2015 el català està 4 punts per sota del castellà a Eivissa. A les proves PISA 2015, a la prova de comprensió lectora en llengua castellana s’obté una puntuació de 485, front al 496 de la mitjana estatal, una puntuació que, comptabilitzat el marge d’error típic, és a efectes acadèmics similar a de la mitjana estatal.

Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics l’ús de la llengua catalana ha baixat un 8,2% del 2004 al 2014.
És això el que volen, que hi hagi una llengua que desaparegui? Nosaltres mai voldríem això per cap llengua. Nosaltres estimam les llengües, totes. Són la manera que ens comunicam, que compartim, que els nostres infants es relacionen i construeixen el seu món. A les escoles d’Eivissa es respecta i es fomenta la pluralitat lingüística. És un element de cohesió social i no una arma d’enfrontament.

No ho saben això aquestes persones? Els convidam, us convidam, a què passeu un matí en qualsevol de les nostres escoles i que pugueu viure, en primera persona, la realitat de les nostres aules. Una realitat multicultural on les diferents llengües presents uneixen i no divideixen; fan amistat, i no divisió; creen cooperació i no conflicte.

Per tot això, des del col·lectiu de les famílies volem deixar clar que defensam el nostre dret a estar informats de les metodologies emprades als nostres centres educatius i si no entenem l’objectiu o no hi estem d’acord tenim dret a ser escoltats i a rebre les explicacions que pertoquin, però malgrat les pràctiques educatives no siguin del nostre gust, hem d’acceptar l’autoritat pedagògica dels docents si aquestes estan avalades pel claustre i per la recerca pedagogia, com és en el cas que mos ha reunit avui aquí.

Remarcar el fet que a l’AMIPA del centre no havia arribat mai cap mena de queixa per la tasca d’aquest mestre i que el denunciant mai s’havia posat en contacte amb l’AMIPA per fer arribar el seu malestar.
Remarcar també que al CEIP Can Raspalls hi ha una veritable implicació de les famílies en el funcionament del centre, que el centre ha comptat en tot moment amb el suport i recolzament de les famílies, que malgrat no voler entrar en conflictes no ha tingut més remei que posicionar-se perquè es diu que perquè la mentida s’imposi, només és necessari que els que saben la veritat callin i no facin res, i no serem nosaltres els que callem i no facem res, les famílies no volem, ni tolerarem que ens utilitzin de forma capciosa com s’ha fet a l’article, difamant la tasca d’un centre del que ens sentim orgullosos, tergiversant la realitat del nostre dia a dia.

Per altra banda, potser en política tot val, però avui aquí volem deixar clar que no permetrem que, una vegada més, els interessos partidistes sembrin llavors de conflicte i crispació a la nostra comunitat educativa. No permetrem que s’utilitzi l’educació com a arma política. Exigim responsabilitat als representant polítics, responsabilitat i respecte cap als professionals i cap a les famílies. Ja vàrem tenir prou crispació la legislatura passada, si volen parlar d’educació que ho facin amb tarannà constructiu, aportant propostes realistes als problemes que estan pendents de resoldre, que parlin amb els agents educatius, així sí que podrem construir una societat millor i de pas, donar exemple als nostres joves. L’estratègia de desprestigi de la tasca docent als nostres centres i de manipulació de l’opinió pública no tindrà altre resultat que el enfrontament amb la comunitat educativa en el seu conjunt.

Per acabar, diguem a aquestes persones, aquí i ara, en veu alta i forta: no ens toqueu l’escola. No toqueu els nostres centres, perquè ens trobareu, com podeu veure en aquesta roda de premsa, tot junts, units i sense por ni fissures. Eivissa té uns grans professionals i es treballa molt i molt dur per fer d’aquesta societat millor. No toqueu l’escola, perquè som els professionals de l’ensenyament i sabem el que tenim entre mans. Perquè som famílies que col·laborem amb les escoles i instituts i ens impliquem en l’educació dels nostres fills i filles. 

No ens toqueu l’escola, perquè nosaltres som els primers en voler millorar el sistema lluny de corporativismes que l’única cosa que faria seria tirar pedres contra el nostre propi teulat. Repetim a aquestes persones, amb determinació, que no ens toqueu l’escola amb les vostres falsedats i manipulacions, perquè nosaltres us respondrem com hem fet ara i sempre: amb arguments sòlids i contrastables. No ens toqueu l’escola. No us ho permetrem.


PROU D’UTILITZAR L’EDUCACIÓ COM A ARMA POLÍTICA DESPRESTIGIANT LA FEINA DELS CENTRES I DELS DOCENT.