M. González | 05 maig 2014
Joana Maria Camps (Ciutadella, 1965), advocada i agent de la propietat immobiliària, fa comptes acabar la legislatura com a consellera d'Educació, perquè, segons assegura, segueix tenint la total confiança del president.
Aquest curs està essent el més polèmic que es recorda a les Illes i la Conselleria ha tirat la tovallola de la negociació.
No vull valorar tant la conflictivitat, perquè les persones oblidam ràpid i no sabem la conflictivitat que hi va haver fa deu o quinze anys, però també és veritat que els canvis en qualsevol àmbit de la vida impliquen una certa resistència, les persones tenim resistència al canvi i l'educació és una matèria molt sensible.
Pensar que l'oposició al TIL és producte de la resistència natural de les persones als canvis deixa molt enfora qualsevol possibilitat d'autocrítica.
Sempre he cregut que s'han d'analitzar les coses i millorar-les quan sigui possible, però l'autocrítica cal fer-la amb perspectiva, passat un cert temps. Primer cal deixar que el TIL s'apliqui, el que no podem fer és perquè hi hagi una manifestació canviar els conceptes o les idees per les que la població va votar de forma aclaparadora al PP. A més, el TIL ja s'aplicava amb el sistema de seccions europees, l'única diferència és que s'ha universalitzat.
En qualsevol cas el curs acabarà amb protestes i el pròxim gairebé segur que començarà igual. Ha arribat a pensar en dimitir en algun moment?
En cap moment. Tenc les coses molt clares i mentre tengui la confiança del president seguiré, perquè a més la crítica sempre s'ha d'admetre, però no quan la pressió és tan brutal que sobrepassa el normal i quan s'ataca la dignitat d'una persona. Jo he estat calumniada, injuriada, han fet befa de jo... I tota aquesta gent que ho ha fet no em coneix de res; m'han atacat en el personal només perquè pens diferent o perquè crec que s'han de fer les coses d'una altra forma i això no és racional, en conseqüència tot això m'ha fet més forta. Jo puc dimitir per temes racionals, però no per befes o atacs personals.
Hi ha hagut crítiques molt serioses, basades en arguments pedagògics i professionals.
Molt poques, les que menys.
Per tant, fa comptes d'acabar la legislatura?
Jo estic aquí amb el compromís d'acabar la legislatura, però si me n'he d'anar no hi ha cap problema. El més fàcil per a mi hauria estat anar-me'n, però qui hauria estat jo com a persona, a mi m'han educat per a acabar el que començ. Afortunadament tenc el suport del president, que té les idees molt clares, però si un dia considera que necessita a una altra persona, no tenc cap problema, tenc una professió com advocada que m'agrada molt i en la qual duc 25 anys. Jo estic aquí perquè vaig acceptar un compromís i perquè estic convençuda d'això, les pressions que he sofert no s'aguanten si no és per convenciment.
Vostès repeteixen com un mantra que són dialogants, però no per molt que ho diguin ho fan esdevenir realitat. Reprendran la negociació amb els docents?
Ens hem reunit amb els sindicats per a parlar de temes laborals. Però el procés de negociació del TIL es va deixar de banda perquè vam veure que era impossible arribar a un acord; vam oferir la voluntarietat del TIL a l'ESO, però no va haver-hi manera. Ara el Govern no té uns interlocutors que representin l'escola pública per a asseure'ns a parlar, però ens estam reunint amb tots els directors dels centres de Balears i la veritat és que la gent respon molt bé i si se'ns aporten idees positives les agafam. De fet, va ser un director d'un centre públic qui ens va proposar flexibilitzar el TIL a l'ESO, amb menys hores d'anglès, i incentivar als que en facin més. Ens va agradar la idea i la hi comentàrem a la concertada, que també la va veure bé, i això va permetre arribar a un acord.
Encara que després es van enterbolir les relacions en entendre Escola Catòlica que l'acord suposava que es podrien donar més hores en una llengua que en una altra.
El perquè d'aquesta interpretació l'haurà d'explicar el senyor Alemany. Però l'ordre parla d'un equilibri i això suposa similitud, mai descompensació d'hores que s'imparteixen en cada llengua. Sense fixar percentatges hem volgut donar llibertat als centres, però l'equilibri no és duplicar les hores de català o castellà. Els inspectors seran els qui valoraran aquest equilibri.
Acaba de dir que no tenen interlocutors que representin a l'escola pública què són llavors els sindicats?
Els sindicats ens van dur a l'Assemblea de Docents, i ja vaig dir llavors que no és possible negociar amb un sistema assembleari, que no pot decidir res en la mesa de reunió, on es tanquen temes que després les assemblees rebutjaven. No avançàvem, era impossible.
Ha tingut ocasió de llegir el llibre que ha editat l'Assemblea de Docents?
No, la veritat és que el vaig trobar un dia sobre la meva taula del despatx, però tenc molta feina. A l'estiu no descart res. El que sí que he vist per damunt és el còmic i entenc que als polítics se'ns pugui criticar, però el que no admetré és que aparegui cap menor que sigui recognoscible i s'exposi a l'opinió pública, si ocorre ho passarem a Fiscalia.
Creu que tirarà endavant la proposta d'aprovat general?
No ho sé, és responsabilitat personal de cada docent. Record que no seria legal i a més crec que els pares tendrien molt a dir.
Li sap greu que es doni per fet que el conseller a l'ombra és el senyor Estarellas?
No em molesta perquè no és així i qui em coneix sap que no pot ser així, per això mai m'ha preocupat.
Creu que si l'oposició guanya les eleccions complirà la seva promesa de retirar el TIL?
Tenc una cosa clara, i és que quan una cosa és bona, la lògica sempre acaba imperant i per això estic segura que el TIL no tendrà marxa enrere, pel que fa a l'anglès, sigui amb aquest nom o amb qualsevol altre.