dijous, 27 de novembre de 2014

Carta a Conselleria sobre la problemàtica als centres de primària davant la falta de recursos per atendre a l'alumnat immigrant

Educación no prevé ningún instituto en Vila aunque disponga de un solar

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2014/11/27/educacion-preve-instituto-vila-disponga/734585.html


Diario de Ibiza 
Infraestructuras educativas

Educación no prevé ningún instituto en Vila aunque disponga de un solar

La FAPA considera «imprescindible» que el municipio cuente con un nuevo centro de Secundaria

27.11.2014 | 09:28

La conselleria balear de Educación no prevé construir «ningún nuevo centro educativo» en el municipio de Ibiza a pesar de que el Ayuntamiento de Ibiza ha anunciado que cederá un solar en la zona del barrio de Ca n´Escandell. Así lo aseguró ayer una de las portavoces del equipo de la consellera Núria Riera, que recordó que el proceso para construir una escuela o un instituto es «complicado» y requiere muchos trámites. La conselleria ignora, así, al Ayuntamiento de Ibiza, que fue el que trasladó al Govern la necesidad de contar con otro centro de Secundaria.
La presidenta de la Federación de Asociaciones de Padres de Alumnos (FAPA) en Ibiza, Pepi Costa, considera «imprescindible» un instituto más en el municipio de Ibiza. «Todos los que hay están colapsados», asegura Costa, que confía en que no haya que esperar «a tener que impartir clases por las tardes o a que los institutos se queden sin espacio para que la conselleria decida que hay que construir un nuevo centro de Secundaria». Costa no entiende que la conselleria se muestre tan tajante sobre la construcción de un quinto instituto en Vila, especialmente cuando el Ayuntamiento se ha mostrado tan dispuesto a la cesión del solar en el que se ubicaría: un espacio de más de 10.000 metros cuadrados frente al colegio Mestral. En este sentido, la presidenta de la FAPA en Ibiza señala que, si es un problema de presupuesto, se pueden buscar fórmulas alternativas, como la empleada en el nuevo instituto de Santa Eulària, para el que el Ayuntamiento adelantó el dinero. «A las familias lo que nos interesa es que se construyan los centros», sentencia.
Pepi Costa recuerda, además, que algunos de estos edificios están «sobreutilizados», ya que no sólo acogen clases por la mañana, sino que tienen otras funciones por la tarde. «Creo que la conselleria no sabe lo que hace falta en Ibiza», apunta. Por ese motivo, explica, el Consell Escolar de la isla ha creado una comisión de infraestructuras que, durante los próximos meses, analizará la situación en la que se encuentran los centros educativos, un estudio que tendrá en cuenta no sólo el estado de los edificios sino también su utilización, capacidad y número de alumnos por aula.
Costa señala que acaban de comenzar a trabajar, pero a pesar de eso asegura que ya tienen claro que una de las primeras necesidades de la isla es un quinto centro de Secundaria en Vila. «El de Santa Eulària es inexcusable, pero ya se está construyendo», matiza la presidenta de la FAPA, que critica lo «complicado» que les está resultando obtener los datos detallados del número de alumnos que están matriculados en los centros para la comisión.
«No entiendo que la conselleria no tenga un inventario, es básico, lo primero que debería hacer», apunta Costa, que señala que este tipo de análisis de la situación deben ser ágiles. Es decir, que no sirve hacerlos ahora y presentarlos mucho tiempo después, «cuando la realidad ya es otra muy diferente». «Luego hay que actuar a salto de mata porque no hay un planteamiento», añade.
La presidenta de la FAPA exige a la delegada de la conselleria en Ibiza, Belén Torres, que transmita a Palma que Vila necesita otro instituto. «Parece que sólo está para transmitir los mensajes de la consellera a los ibicencos, pero es mucho más importante que consiga que llegue allí lo que pensamos aquí», reflexiona Costa, que destaca que, además de la de infraestructuras, el Consell Escolar ha creado otras dos comisiones: una para evaluar los recursos con los que cuentan los centros para atender a los alumnos con necesidades educativas especiales y otra que elaborará un estudio de la educación.

Denuncia | «Nadie se encarga del mantenimiento en los centros de Secundaria»
La presidenta de la FAPA de Ibiza insistió una vez más en la importancia no sólo de crear nuevas infraestructuras educativas, sino también de mantener en buen estado las que ya existen. «Últimamente estamos viendo problemas en los centros por falta de mantenimiento», critica Pepi Costa, que denuncia que la falta de inversión en conservación es especialmente grave en los centros de Secundaria.
«En el caso de los colegios los ayuntamientos son los responsables y van haciendo alguna cosa a o pesar de que es un poco extraño porque no tienen competencias en educación, pero ¿y en los institutos? Nadie hace nada en los centros de Secundaria, edificios que son responsabilidad de la conselleria de Educación», explica la presidenta de la FAPA en Ibiza. Costa recuerda que algunos centros necesitan una «inversión importante» para subsanar los problemas que existen, como es el caso de la Escola d´Arts o el instituto Balàfia, de Sant Llorenç. M. T. M. Ibiza

dimecres, 26 de novembre de 2014

Demandes de FAPA Eivissa davant Conselleria

El Govern construirá un nuevo instituto en Vila para cubrir la futura demanda del municipio

http://periodicodeibiza.es/pitiusas/local/2014/138764/govern-construira-nuevo-instituto-vila-para-cubrir-futura-demanda-del-municipio.html

 periodicodeibiza.es

 M.J. Real / M. Vázquez | Eivissa | 26/11/2014

El Ayuntamiento de Eivissa ha iniciado los trámites para ceder al Govern un solar de 10.500 metros cuadrados con el objetivo de que el Ejecutivo autonómico construya un nuevo instituto en el municipio. El solar está ubicado en el sector 12, en el barrio de Can Misses. Concretamente, en la calle Aubarca y está situado frente al actual colegio Mestral.

 Necesidad

El Consistorio informó ayer que «el municipio necesita una nueva instalación educativa pública de estas características. En función de la demanda escolar y considerando la aportación de la ciudad a este segmento educativo se propone la cesión de la parcela del sector 12 de la calle Aubarca». Con esta nueva infraestructura educativa, el municipio de Eivissa pasará a tener cinco institutos públicos. En la actualidad existen el IES Santa Maria, IES Isidor Macabich, IES Sa Blanca Dona y el instituto Sa Colomina, que fue el último que se construyó y que vivió su primer curso en el año 2000-2001.

 La delegada de Educación en las Pitiüses, Belén Torres, explicó ayer que el inicio de la cesión de este solar es «un primer paso y es el resultado de las gestiones que ha hecho el Ayuntamiento y la delegación de Educación pitiusa después de analizar la situación de los alumnos de Eivissa».

En este sentido, Torres explicó que la demanda de Educación Secundaria aumentará en los próximos años: «Al inaugurar dos nuevos colegios, como Sa Joveria y Sa Bodega, habrá un crecimiento natural de la demanda. Por ello nos planteamos que a la hora de la escolarización posterior de este alumnado en Secundaria podríamos tener dificultades importantes. El Ayuntamiento, sensibilizado con esta situación y con la necesidad imperiosa que puede haber en un futuro, ha dado el primer paso con rapidez, que es ceder este solar».

Proyecto

Por el momento se desconoce de cuántas plazas será este nuevo centro educativo, el presupuesto que tendrá y en qué plazos se construirá, pero la delegada de Educación en las Pitiüses recalcó la importancia de la cesión del solar: «Es muy importante porque se ha detectado que habrá una necesidad antes de que se produzca».

Cabe recordar que el mapa de infraestructuras educativas de Secundaria pitiusas aumentará el curso que viene con la puesta en marcha del segundo instituto de Santa Eulària.

Proyecto FERYA: Programa de prevención universal

dimecres, 21 de maig de 2014

La Junta Electoral ordena eliminar los carteles electorales de varios colegios de Eivissa

http://ultimahora.es/ibiza/noticias/local/2014/124600/junta-electoral-ordena-eliminar-carteles-electorales-varios-colegios-eivissa.html
| 21/05/2014

La Junta Electoral de Eivissa y Formentera ha ordenado la retirada de los carteles electorales instalados en varios centros educativos de la pitiusa mayor tras las quejas que ha suscitado la colocación de plafones destinados a la propaganda electoral de cara a los comicios europeos del próximo domingo.

Según informaron ayer desde la Junta Electoral de zona, a lo largo de estos días se han recibido entre tres y cuatro quejas de centros escolares, todos ellos de Eivissa, por contar en la entrada de sus puertas con propaganda electoralista. Desde la Junta Electoral apuntaron que se ha instado a la retirada de los carteles en dos centros del municipio de Vila, en Sant Carles y otro que no supieron precisar.

Asimismo, en el CEIP Balansat, en Sant Miquel, también se ha procedido a la retirada de los carteles ubicados en la entrada del colegio tras algunas quejas de padres de alumnos y tras la mediación del Consistorio de Sant Joan. Asimismo, y según ha podido saber este periódico, el equipo directivo del colegio de Sant Joan tenía previsto instar a la Junta Electoral para solicitar que se retiraran todos los carteles propagandísticos.

En relación a este hecho, la Federación de Asociaciones de Padres de Alumnos (FAPA) de Eivissa remitió ayer un comunicado en el que se denunciaba la colocación de carteles propagandísticos de diferentes partidos «en las vallas de los centros educativos de Puig d’en Valls, Santa Eulària, Santa Gertrudis, Sant Carles y en el instituto de secundaria de Formentera, Marc Ferrer», alegando así el incumplimiento de la «recientemente aprobada ley de símbolos 09/2013».

La Junta Electoral obliga a retirar pancartas del PP en Santa Eulària

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2014/05/21/junta-electoral-obliga-retirar-pancartas/695292.html

La FAPA denuncia publicidad en colegios cuando «retiraron nuestras pancartas» por la ley de símbolos

21.05.2014
­

La Junta Electoral comunicó ayer al Ayuntamiento de Santa Eulària que debe retirar las pancartas con el lema ´Vota PP´ que la formación había colocado sin autorización en los principales núcleos urbanos del municipio.

Según la Federación Socialista de Eivissa (FSE), la Junta Electoral ha considerado que los lugares a los que se hace referencia en la denuncia «no constituyen espacios comerciales autorizados y por lo tanto, la ubicación de los carteles no estaría amparada según lo dispuesto en el artículo 55.2 de la Loreg».

La Junta Electoral, según el PSOE, ha requerido al Ayuntamiento que retire de manera inmediata las pancartas, y otras que haya podido colocar con posterioridad. Los socialistas explicaron que este requerimiento se hace a través de la Policía Local en un plazo máximo de seis horas tras la notificación del acuerdo.

El PSOE denunció hace unos días la instalación de las pancartas y criticó al alcalde Vicent Marí «por incumplir su responsabilidad de velar por el cumplimiento de la legalidad y cometer un abuso en beneficio de su partido».

Según la FSE, las pancartas habían sido instaladas a la entrada de Vila, a la salida hacia Sant Carles, en Can Guasch y en el paseo de S´Alamera.

Además, se colocaron dos pancartas en Santa Gertrudis, otra en la rotonda hacia Sant Mateu, dos pancartas en Jesús y tres en Puig d´en Valls, además de otra en Sant Carles.

Mientras tanto, la Federació d´associacions de pares i mares d´alumnes (FAPA), denunció ayer la presencia de «carteles propagandísticos de diferentes partidos» políticos «en las vallas de los centros educativos de Puig d´en Valls, Santa Eulària, Santa Gertrudis, Sant Carles (€) y el IES Marc Ferrer de Formentera», una circunstancia que «incumple la recientemente aprobada ley de símbolos».

«Las familias (€) solicitamos su retirada inmediata a la Junta Electoral. Hoy hemos podido comprobar –añaden– que de algunos centros la propaganda ya ha sido retirada».

Tras matizar que «no tienen nada en contra» de la «parafernalia» propia de una campaña electoral, recuerdan que la citada ley del Govern censuró y obligó retirar «los carteles que tanto familias como profesores colgábamos expresando nuestro desacuerdo con la política educativa» del Govern de José Ramón Bauzá.

FAPA Eivissa denuncia propaganda electoral a cinc centres escolars de les Pitiüses

http://www.noudiari.es/2014/05/fapa-eivissa-denuncia-propaganda-electoral-cinc-centres-escolars-de-les-pitiuses/
21/05/2014
La Federació de Pares (FAPA) d’Eivissa denuncia que en les tanques dels centres educatius CEIP Puig d’en Valls, CEIP Santa Eulàlia, CEIP Santa Gertrudis, CEIP Sant Carles del municipi de Santa Eulàlia i de l’IES Marc Ferrer de Formentera, s’han col·locat cartells propagandístics de diferents partits, incomplint la recentment aprovada Llei de Símbols: ”Les famílies considerem que aquest fet era un incomplint de la recentment aprovada Llei de Símbols i demanem la seva retirada immediata a la Junta Electoral. Avui hem pogut comprovar que, d’alguns centres, la propaganda ja havia estat retirada” .

Des de FAPA Eivissa volen aclarir que “consideram que una campanya electoral i tota la parafernàlia que es desenvolupa al seu voltant és un procés normal dins d’una societat democràtica i que els nostres fills no pateixen cap tipus d’adoctrinament per ser espectadors d’aquest, de manera que, en circumstàncies normals no tindríem res en contra de la col·locació de la propaganda electoral, tal com s’ha vingut fent durant anys. No obstant això recorda que “a causa de l’entrada en vigor de l’esmentada llei, els cartells que tant famílies com a professors penjàvem expressant el nostre desacord amb la política educativa d’aquest executiu i informant de les deficiències i manca de recursos humans ocasionats per les retallades consecutius en Educació, van ser censurats i retirats.

Al parer de FAPA “ha quedat demostrat que la finalitat de l’esmentada Llei de Símbols no és més que la repressió de la llibertat d’expressió dels ciutadans. Per la nostra part no consentirem que es faci una aplicació desigual de la llei depenent de qui la incompleixi”.

La Fapa de Formentera denuncia propaganda electoral del PP en un centre escolar

http://www.noudiari.es/2014/05/la-fapa-de-formentera-denuncia-propaganda-electoral-del-pp-en-un-centre-escolar/

La Federació de Pares (FAPA) de Formentera ha denunciat que el passat dissabte 17 de maig va aparèixer a la tanca de l’IES Marc Ferrer de Formentera una pancarta de propaganda electoral amb el lema “Vota PP”.
La Fapa recorda que situar una pancarta en aquest espai constitueix una doble il·legalitat perquè no és espai un autoritzat per penjar publicitat durant la campanya electoral -aquests espai estan convenientment delimitats i ordenats prèviament- i per altra banda és un espai que està sotmès a la coneguda Llei de Símbols aprovada i impulsada pel Govern balear i el Partit Popular, i que estipula que els murs dels centres escolars no poden servir de suport per qualsevol mena de manifestació política o de qualsevol símbol polític.
“Cal que recordem al partit polític que ha posat la pancarta com era allò de la llei de símbols? O és que un aquesta llei, com altres, no és igual per a tots els casos?” es pregunta la Fapa de Formentera.

Nota de Prensa- FAPA Eivissa pide la retirada inmediata de los carteles electorales de los centros

FAPA Eivissa demana, a la Junta Electoral, la retirada de la propaganda electoral a les tanques dels centres

FAPA Eivissa considera insuficient l’ordre per part de la conselleria d’educació, per la qual es desenvolupen de determinats aspectes del TIL

dijous, 15 de maig de 2014

Modificació parcial del calendari del procés d’admissió i matriculació d’alumnes

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2014/8317/539568/resolucio-del-secretari-autonomic-d-educacio-cultu

Núm. 8367
Resolució del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats de 12 de maig de 2014 per la qual es modifica parcialment el calendari del procés d’admissió i matriculació d’alumnes a centres sostinguts total o parcialment amb fons públics als nivells de primer i segon cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat per al curs escolar 2014-2015

Text

Antecedents
1. En el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 50, de 12 d’abril de 2014, es va publicar la Resolució del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats de 3 d’abril de 2014, per la qual es despleguen determinats aspectes per al curs 2014-2015 respecte als processos d’admissió i matriculació d’alumnes als centres sostinguts total o parcialment amb fons públics als nivells de primer i segon cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, mòduls voluntaris de programes de qualificació professional inicial (PQPI) i batxillerat, la qual especifica a l’annex 3 el calendari dels processos d’adscripció i matriculació.
2. S’ha detectat a l’annex 3, concretament al “Calendari del procés d’adscripció de primària i ESO”, que el període de presentació de sol·licituds per a l’admissió d’alumnes finalitza amb anterioritat a la data de publicació de les llistes provisionals del procés d’adscripció.
3. El 9 de maig de 2014 la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears (COAPA) va sol·licitar a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats la modificació de calendari del procés d’adscripció de primària i ESO de tal forma que el període de presentació de sol·licituds d’admissió finalitzés després de la publicació del llistat provisional del procés d’adscripció.
4. Revisat el calendari, es considera adequat modificar-lo en allò necessari per tal de possibilitar que les famílies puguin decidir participar en el procés d’admissió en funció dels resultats provisionals del procés d’adscripció, la qual cosa redunda en benefici del dret a la lliure elecció de centre.
5. D’altra banda, la delegada territorial d’Educació a Menorca, mitjançant un escrit de 12 de maig, ha sol·licitat la modificació parcial del calendari del procés d’escolarització per al curs escolar 2014-2015 per a Ciutadella, atès que a aquesta localitat celebren els dies 23, 24 i 25 de juny la festa local de Sant Joan, i atès que els centres educatius de la localitat de Ciutadella van aprovar per consell escolar, com a dia no lectiu, el 9 de juny. Proposa un nou calendari sobre la idoneïtat del qual la delegada territorial ha realitzat una consulta a tots els centres educatius de Ciutadella, en relació amb el qual tots hi han estat d'acord.
6. La Disposició addicional segona de l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats, de 3 de maig de 2012, que regula la convocatòria del procés d’admissió i matriculació d’alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics als nivells de primer i segon cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, mòduls voluntaris de programes de qualificació professional inicial i batxillerat per al curs 2012-2013, vigent per al procés d’escolarització per al curs escolar 2014-2015, estableix que el delegat territorial d’Educació de Menorca, el d’Eivissa i el delegat territorial del Govern de les Illes Balears a Formentera poden adaptar les normes d’aplicació d’aquesta Ordre a la realitat del seu àmbit d’actuació, amb l’autorització de la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives (si bé la menció a aquest òrgan s’ha d’entendre feta al secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats, com a òrgan competent per raó de la matèria).
7. Atès el que disposa el precepte esmentat i malgrat que el calendari que defineix el procés d’escolarització és d’aplicació uniforme a les Illes Balears, tenint en compte els arguments exposats per la delegada territorial d’Educació a Menorca, i amb la finalitat de respectar la tradició i cultura de Ciutadella, es considera oportú i justificat modificar el calendari del procés d’admissió i matriculació contingut a l’annex 3 de la Resolució del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats de 3 d’abril de 2014, modificació que serà únicament d’aplicació a la localitat de Ciutadella.
Per tot això, i en virtut de les facultats que tinc conferides, dict la següent
Resolució
1. Modificar el calendari d’admissió i matriculació d’alumnes per al curs 2014-2015 en els termes següents:
CALENDARI DEL PROCÉS D’ADSCRIPCIÓ DE PRIMÀRIA I ESO
  • Llistes provisionals d’adscripció: 16 de maig de 2014.
  • Reclamacions:
Inici: 16/05/2014
Finalització: 20/05/2014
Resolució de les reclamacions: 21/05/2014
  • Llistes definitives d'adscripció: 23 de maig de 2014
CALENDARI DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’INFANTIL (PRIMER I SEGON CICLE), PRIMÀRIA I ESO
  • Presentació de sol·licituds:
Finalització: 23/05/2014
2. Modificar el calendari d’admissió i matriculació d’alumnes per al curs 2014-2015, exclusivament per al municipi de Ciutadella, en els termes següents:
CALENDARI DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’INFANTIL (PRIMER I SEGON CICLE), PRIMÀRIA I ESO
  • Reclamacions:
Finalització: 10/06/2014
Resolució reclamacions: 11/06/2014
  • Matriculació primer cicle EI (0-3 anys):
Inici: 30/06/2014
Finalització: 02/07/2014
  • Matriculació segon cicle infantil i primària:
Inici: 26/06/2014
Finalització: 27/06/2014
CALENDARI DEL PROCEDIMENT D’ADMISSIÓ D’ALUMNES DE BATXILLERAT LOE I BATXILLERAT INTERNACIONAL
  • Presentació de sol·licituds:
Inici: 26/06/2014
Finalització: 27/06/2014
3. Informar la delegada territorial d’Educació a Menorca que ha de donar publicitat suficient al nou calendari, així com plena difusió i informació a tota la comunitat educativa de Ciutadella.
4. Publicar aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Interposició de recursos
Contra aquesta resolució –que posa fi a la via administrativa– es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha dictada en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
En cas que s’interposi recurs de reposició, una vegada desestimat aquest, expressament o per silenci, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb el que disposa l’article 46 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
També es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb el que disposa l’article 46 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Palma, 12 de maig de 2014

Congrés "El paradigma plurilingue"

Enllaç on trobareu molta informació de les diferents ponències que hi va haver al congrés "El paradigma plurilingue" i que considerem molt interessants.Enllaç on trobareu molta informació de les diferents ponències que hi va haver al congrés "El paradigma plurilingue" i que considerem molt interessants.

http://cercleeducatiu.org/ara-que-feim/documentacio-del-congres/ 

Desenvolupament de determinats aspectes del tractament integrat de llengües

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2014/8314/539381/ordre-de-la-consellera-d-educacio-cultura-i-univer

Núm. 8211
Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears

Text

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 2.1, estableix que el sistema educatiu espanyol s’orienta a la consecució, entre d’altres finalitats, de la capacitació per a la comunicació en les llengües oficials i en una o més llengües estrangeres. A més, l’article 14.5 d’aquesta Llei disposa que correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment en el darrer any, i fixa com a objectiu a la resta d’etapes educatives l’adquisició de competències en llengua estrangera.
El capítol II del títol V de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, desenvolupa el principi d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius, que, a més, és un dels principis de qualitat del sistema educatiu espanyol, el reforçament del qual constitueix una recomanació essencial de l’Informe PISA 2012 (Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants). Així mateix, pel que fa als centres docents privats concertats, l’article 121 de la mateixa Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en coherència amb els articles 27.6 de la Constitució espanyola i 21.1 de la LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l’educació), estableix que han de disposar del seu projecte educatiu, dins el marc que fixin les administracions educatives.
En la secció XII del preàmbul de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, s’estableix que el domini d’una segona o, fins i tot, una tercera llengua estrangera s’ha convertit en una prioritat en l’educació com a consequència del procés de globalització en què vivim, simultàniament esdevé una de les principals mancances del nostre sistema educatiu. La Unió Europea fixa el foment del plurilingüisme com un objectiu irrenunciable per a la construcció d’un projecte europeu. La Llei dóna suport decididament al plurilingüisme, redoblant els esforços per aconseguir que els estudiants es desenvolupin amb fluïdesa almenys en una primera llengua estrangera, el nivell de comprensió oral i lectora i d’expressió oral i escrita, de la qual resulta decisiu per a afavorir l’ocupabilitat i les ambicions professionals, i per això aposta decididament per la incorporació curricular d’una segona llengua estrangera.
L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. A més, reconeix el dret de tothom de conèixer-la i d’usar-la, i estableix que ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. Amb aquest propòsit, la norma estatutària fixa que les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. D’acord amb el Tribunal Constitucional (SSTC 31/2010, de 28 de juny, i 165/2013, de 26 de setembre), la cooficialitat s’ha de cenyir a un patró d’equilibri o igualtat entre llengües, de forma que en cap cas s’ha d'atorgar prevalença o preponderància d’una llengua sobre l'altra.
L’article 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears exposa que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona.
L’article 36.2 del mateix text legal disposa que, d’acord amb el que estableixen l’article 27 i el punt 30 de l’article 149.1 de la Constitució espanyola en matèria d’ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, en l’article 20, encomana al Govern l’adopció de les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria, i en l’article 22.3 estableix que l’Administració ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua.
Un dels objectius que s’ha marcat la Unió Europea per a l’any 2020 és millorar les competències lingüístiques en llengua estrangera. Això es concreta en les conclusions del Consell de la Unió Europea de 12 de maig de 2009 sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació («ET 2020»). Aquesta organització recomana als estats membre impulsar accions que possibilitin als ciutadans comunicar-se almenys en dues llengües, a més de la llengua materna.
Per tot això, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 53, de 20 d’abril de 2013, es va publicar el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Aquest Decret té per finalitat que els alumnes de les Illes Balears adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera, preferentment en llengua anglesa.
En el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 124, de 7 de setembre de 2013, es va publicar el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, i estableix en l’article 3.3 que la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, durant el curs escolar 2013-2014, ha de dictar una norma reglamentària per desenvolupar el calendari d’implantació del sistema de tractament integrat de llengües per als propers cursos en els diferents nivells educatius.
El mateix Decret llei 5/2013 estableix també els requisits que han de regir l’elaboració i l’aprovació d’altres projectes de tractament integrat de llengües, i disposa la seva aplicació directa mentre no es dicti una norma reglamentària que desenvolupi la possibilitat d’un projecte alternatiu, desplegament que es duu a terme mitjançant aquesta Ordre.
D’altra banda, es fa necessari concretar i desplegar altres aspectes del Decret 15/2013 com són l’atenció a la diversitat en relació amb el tractament integrat de llengües, per  establir directrius que permetin als centres docents, d’acord amb el principi de l’autonomia pedagògica, articular una resposta adient a les diferents necessitats educatives que en tot moment pot presentar el seu alumnat; els continguts mínims que ha d’incloure el projecte de tractament de llengües de cada centre educatiu, i en especial en el que es refereix a la distribució horària de les àrees, matèries, mòduls i àmbits de coneixement tenint en compte que en virtut de la disposició derogatòria única del Decret 15/2013 existeix una derogació tàcita de l’articulat del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, i de l’Ordre de 13 de setembre de 2004 per la qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, en allò que contradiu la normativa vigent que regula el tractament integrat de llengües, així com també tenint en compte, pel que fa a l’àrea de religió, el que estableix la disposició addicional segona de la LOE (Llei orgànica d’educació) -en la redacció de l’article 91 de la LOMQE (Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa); el procés d’elaboració i aprovació que s’ha de seguir en relació amb el projecte de tractament integrat de llengües i la seva supervisió (adequació, coordinació del seguiment i avaluació de la implantació) per part del Departament d’Inspecció Educativa; el procés d’actualització o modificació dels projectes de tractament integrat de llengües; el referent metodològic establert pel Decret 15/2013; l’aplicació de mesures complementàries, en relació amb la utilització vehicular d’una llengua estrangera, en el projecte de tractament integrat de llengües, i alguns aspectes de l’avaluació de matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera i dels llibres de text i del material didàctic en relació amb tractament integrat de llengües.
Per tot això, d’acord amb la disposició final primera del Decret 15/2013 i la disposició final primera del Decret llei 5/2013, a proposta de la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, d’acord amb l’informe previ del Consell Escolar de les Illes Balears i d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, dict la següent
 ORDRE
Article 1
Objecte
L’objecte d’aquesta Ordre és desenvolupar el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, i el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014.
Article 2
Àmbit d’aplicació
Aquesta Ordre és aplicable als centres docents no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics, així com als privats que imparteixen ensenyaments conduents a l’obtenció de títols oficials d’educació secundària i formació professional.
L’oferta formativa dels centres privats, concertats o no, correspon i és responsabilitat del titular, d’acord amb l’article 115 de la LOE.
Article 3
Aplicació a centres privats
En el cas dels centres privats, acollits o no al règim de concerts, l’aplicació d’aquesta Ordre s’ha de fer, en tot cas, d’acord amb el que estableixen els articles 115 i 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
Article 4
Calendari
1. L’aplicació dels projectes de tractament integrat de llengües per part dels centres docents no universitaris de les Illes Balears ha de seguir una flexibilització del calendari fins al curs 2016-2017:
a) En el curs 2014-2015 com a mínim ha d’estar implantat:
  •  En l’educació infantil, en el primer i el segon curs de segon cicle.
  •  En l’educació primària, a tota l’etapa.
  •  En l’educació secundària obligatòria, en el primer i el segon curs del primer  cicle, tenint en compte allò que s'estableix en la disposició transitòria segona d'aquesta Ordre.
b) En el curs 2015-2016 com a mínim ha d’estar implantat:
  • En l’educació infantil, en tot el segon cicle.
  • En l’educació primària, a tota l’etapa.
  • En l’educació secundària obligatòria, en el primer, el segon i el tercer curs del primer cicle, tenint en compte allò que s'estableix en la disposició transitòria segona d'aquesta Ordre.
c) En el curs 2016-2017 com a mínim ha d’estar implantat:
  •  En l’educació infantil, en tot el segon cicle.
  •  En l’educació primària, a tota l’etapa.
  •  En l’educació secundària obligatòria, a tota l’etapa, tenint en compte allò que s'estableix en la disposició transitòria segona d'aquesta Ordre.
  •  En la formació professional bàsica, en el primer curs.
d) En el curs 2017-2018 com a mínim ha d’estar implantat:
  •  En l’educació infantil, en tot el segon cicle.
  •  En l’educació primària, a tota l’etapa.
  •  En l’educació secundària obligatòria, a tota l’etapa.
  •  En el batxillerat, en el primer curs.
  •  En la formació professional bàsica, en el primer i segon curs.
  •  En els cicles de formació professional de grau mitjà, en el primer curs.
Estan exempts de l’aplicació del calendari esmentat els centres que participen en el Pla pilot d’educació plurilingüe aprovat en la Resolució del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 4 de maig de 2012, d’acord amb la disposició transitòria tercera del Decret 15/2013, de 19 d’abril. Aquests centres han d’adequar els seus projectes lingüístics als nous projectes de tractament integrat de llengües a partir del curs 2015-2016, d’acord amb el que estableix l’article 6.3 d’aquesta Ordre.
2. La implantació del tractament integrat de llengües en el batxillerat i en els cicles de formació professional de grau mitjà ha de ser, com a mínim, a partir dels curs 2017-2018, de forma progressiva i acumulativa, a raó d’un curs per any.
3. Una vegada implantat el projecte de tractament integrat de llengües s’ha de garantir la seva continuïtat i el seu caràcter progressiu.
Article 5
Projectes de tractament integrat de llengües
1. Qualsevol projecte de tractament integrat de llengües, com a part del projecte educatiu del centre, s’ha de redactar tenint en compte els recursos propis, posant una atenció especial al principi d’universalitat del model del tractament integrat de llengües i al principi de flexibilitat i adaptació del tractament de les llengües a la realitat social de cada centre; a més ha de tenir com a objectiu fonamental aconseguir que tot l’alumnat del centre assoleixi, en acabar el període d’escolarització obligatòria, el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en una llengua estrangera, preferentment l’anglesa. El projecte de tractament integrat de llengües del centre educatiu ha de respectar el còmput horari mínim setmanal establert a l’apartat A de l’annex 1 d’aquesta Ordre i garantir el caràcter vehicular de les dues llengües cooficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al llarg de totes les etapes educatives.
2.  El contingut de qualsevol projecte de tractament integrat de llengües ha de seguir el que s’estableix en l’article 18 del Decret 15/2013, i com a mínim, ha de concretar els aspectes següents:
a) En relació amb els criteris generals i actuacions generals i específiques per a les adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat socioeconòmica i cultural del centre, s’han d’indicar els objectius que s’han d’assolir i les estratègies que s’han de seguir els següents quatre anys per a una correcta implantació del tractament integrat de llengües.
En el cas que la primera llengua estrangera del projecte no sigui la llengua anglesa, els centres han d'exposar la motivació sociolingüística d'aquesta elecció i assegurar la previsió dels recursos per mantenir l’altra llengua estrangera al llarg de les diferents etapes educatives.
b) Pel que fa a la concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits en cada una de les llengües, s’ha d’especificar, en funció de l’etapa, el nombre d’hores que s’impartiran en cadascuna de les llengües, tenint en compte el que preveuen els articles 6, 7, 8, 9 i 10 del Decret 15/2013 per a cadascuna de les etapes educatives. S’han d’emplenar els annexos 3, 4, 5 o 6, en funció de les característiques del centre educatiu.
Els projectes de tractament integrat de llengües han de garantir que l’alumnat del centre educatiu compleixi amb el còmput horari mínim setmanal establert en l’apartat A de l’annex 1. Aquests projectes no poden incloure dins el còmput horari les hores dedicades al temps d’esplai.
c) Quant a l'àrea de religió i la seva alternativa, sols es poden impartir en llengua estrangera quan aquesta decisió abasti la totalitat de l’alumnat de cada curs.
En el cas dels centres públics, i ateses les competències atribuïdes per la normativa bàsica estatal a les autoritats de cadascuna de les confessions amb les quals manté acords l'Estat espanyol pel que fa a la selecció i proposta del professorat i a la confecció del currículum de l’assignatura de religió, la impartició d’aquesta matèria en llengua estrangera requereix, a més de l’acord dels òrgans competents del centre i l'habilitació lingüística del professorat, l'aprovació expressa prèvia de l'autoritat religiosa competent en cadascun dels casos.
d) Quant als criteris per a l’atenció específica de l’alumnat d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials, els centres educatius han d’establir les actuacions que s’han de dur a terme en relació amb aquest tipus d’alumnat amb dificultats lingüístiques per assegurar la incorporació de tot l’alumnat al model de tractament integrat de llengües.
Els centres educatius han de preveure mesures específiques de treball en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera prevista en el projecte, destinades a l’adquisició de prou competència comunicativa de l’alumnat que la necessiti.
e) Els centres educatius, d’acord amb la seva autonomia pedagògica, han d’establir en el projecte de tractament integrat de llengües els criteris de coordinació entre les àrees o els departaments implicats en el procés d’ensenyament-aprenentatge en llengua estrangera.
f) Quant als mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències lingüístiques de l’alumnat, els centres educatius han de prestar especial atenció als resultats obtinguts a les proves d’avaluació externes i han d’especificar en el projecte de tractament integrat de llengües els mecanismes que s’utilitzaran per fer el seguiment, l’avaluació i, si s’estima necessari, la modificació del projecte.
g) En referència al professorat i la seva titulació i competència quant a llengües, s’ha d’indicar, fent servir l’annex 2, la llista dels docents que han d’impartir ensenyament en llengua estrangera, amb la relació d’àrees, matèries, mòduls, àmbits de coneixement o blocs de contingut assignats. En aquest apartat s'ha de concretar el codi d'especialitat de cada professor o professora i la data de l’habilitació de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional per impartir matèries no lingüístiques en llengua estrangera.
h) Pel que fa a la planificació de la implantació progressiva del nou model en el centre educatiu, únicament s’ha d’explicitar aquest apartat en el projecte en el cas de centres que vulguin avançar la implantació del seu projecte de tractament integrat de llengües respecte al calendari establert en l’article 3 d’aquesta Ordre.
3. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments d’educació primària o d’educació secundària obligatòria que, d’acord amb el foment de la seva autonomia, optin per desenvolupar un projecte de tractament integrat de llengües per blocs de contingut, han d'especificar en el seu projecte, a més del que s’estableix en el punt 2 d’aquest article els aspectes següents:
a) La llengua vehicular de les àrees o matèries que s’imparteixen per blocs de contingut.
b) La llengua en la qual s’imparteix cada un dels blocs de contingut que conformen les àrees o matèries, d’acord amb el que estableixen els decrets de currículum de les diferents etapes educatives.
Els centres que optin per dur endavant aquest tipus de projecte de tractament integrat de llengües han d’indicar d’una forma clara i inequívoca el nombre d’hores setmanals impartides en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera, respectant el còmput horari mínim setmanal indicat a l’apartat A de l’annex 1.
4. Els centres educatius que, d’acord amb el foment de la seva autonomia, requereixin una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que s’estableix en els articles 6, 7, 8, 9 o 10 del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, inclosos els que flexibilitzin el seu projecte d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre, han de complir, per a les dues llengües oficials i la llengua estrangera, amb el còmput horari mínim setmanal especificat a l’annex 1 en els apartats A i B respectivament.
Aquests projectes, a més del que s’estableix en el punt 2 d’aquest article, han d’incloure la justificació i l’argumentació del canvi plantejat, ja sigui per motius pedagògics, de recursos humans o d’organització de centre, així com també un apartat en el qual es defineixin els mecanismes d’avaluació i seguiment prevists per part del centre educatiu. En relació amb la impartició de la resta de les àrees o matèries no lingüístiques d’aquests projectes de tractament integrat de llengües, s’ha de respectar l’equilibri lingüístic de les llengües oficials i, si així es regula en el projecte, en la llengua estrangera plantejada, d'acord amb el que estableix l'article 4.1 c del Decret llei 5/2013.
5. Una vegada aprovat el projecte de tractament integrat de llengües, el centre educatiu n’ha de remetre una còpia en format digital, en un termini de 15 dies des de la seva aprovació, al Departament d’Inspecció Educativa, amb la finalitat de possibilitar una correcta coordinació, supervisió i aplicació dels projectes sobre tractament de llengües als centres educatius.
6. Per tal de donar compliment al que estableix la lletra b) de l’article 22 del Decret 15/2013, una volta el centre disposi d’un projecte de tractament integrat de llengües que compleixi amb el que estableix l’article 19 del Decret 15/2013, de 19 d’abril, i amb la resta de la normativa  vigent, l’ha d’exposar públicament i tenir-lo disponible en el centre perquè pugui ser consultat i es pugui informar els pares dels nous alumnes.
Article 6
Procés d’actualització o modificació dels projectes de tractament integrat de llengües
1. Els centres educatius, d’acord amb la forma que estableix l’apartat 3 d’aquest article, han d’actualitzar o modificar el seu projecte de tractament integrat de llengües tenint en compte el professorat amb l’habilitació de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, si escau, disposat a impartir assignatures en llengua estrangera. Una vegada esgotades les possibilitats internes, si no es pot oferir el projecte de tractament integrat de llengües segons la normativa vigent, s’han de sol·licitar, amb l’ informe previ favorable del Departament d’Inspecció Educativa, els recursos humans necessaris a la Direcció General de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans perquè ho valori.
2. Les possibles actualitzacions o modificacions dels projectes de tractament integrat de llengües s’han de motivar i es troben subjectes als punts 5 i 6 de l’article 5 d’aquesta Ordre. Així mateix, s’ha de tenir en compte tant el professorat amb l’habilitació de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional de què disposi cada centre com els terminis establerts legalment a l’efecte de canvi de llibres de text.
3. Pel que fa als centres públics, el procés d’actualització o modificació és anàleg al que s’estableix en l’article 19 del Decret 15/2013 com a procediment ordinari d’elaboració i aprovació del projecte. La comissió de coordinació pedagògica és l’encarregada d’elaborar-lo o modificar-lo. Per a l’aprovació, els òrgans competents són el claustre de professors, quant als aspectes educatius i de concreció curricular; i, la direcció, pel que respecte a l’aprovació final. En relació a l’avaluació, té la competència el consell escolar. Pel que fa als centres privats i privats-concertats, el titular ha de designar els responsables d’elaborar, modificar, aprovar i avaluar el projecte. En tots els casos els projectes s’han de presentar al Departament d’Inspecció Educativa entre el 15 de març i el 15 d’abril del curs corresponent, per fer-se efectius el curs següent.
4. En el cas dels centres públics, si l’actualització o modificació implica un projecte de tractament integrat de llengües amb una distribució horària de les llengües i matèries objecte d’ensenyament diferent de la que estableix el Decret 15/2013, conformement al que es regula a la lletra c del seu article 22, s’ha de dur a terme una consulta no vinculant a les famílies per conèixer el seu suport al projecte actualitzat o modificat. Aquest procés de consulta s’ha de dur a terme en un termini màxim de 20 dies, des del seu inici, respectant el caràcter individual i secret del vot i s’ha d’efectuar emprant el cens de famílies de cada centre i seguint el procediment següent:
a) La direcció del centre ha d’elaborar el cens de famílies i els ha d’informar del dia i hora del sorteig públic per elegir la mesa de votació (3 dies).
b) La direcció ha de fer el sorteig de tres membres titulars i tres suplents de la mesa de votació, entre tots els components del cens, i s’ha d’elegir també un membre de l’equip directiu del centre per formar part de la mesa; i per sorteig, s’ha de nomenar una persona per ocupar la presidència i una altra per a la secretaria (3 dies).
c) La mesa de votació s’ha de constituir i ha d’aprovar els censos, el calendari i els models de sobres i paperetes (1 dia).
d) La persona que ocupi la presidència de la mesa de votació ha d’informar les famílies del calendari i del procés de votació, ha d’exposar públicament els censos i ha d’iniciar el període de reclamacions (3 dies).
e) La persona que ocupi la secretaria de la mesa de votació ha de determinar la fi del termini de les reclamacions als censos provisionals (2 dies).
f) Si hi ha reclamacions als censos, els components de la mesa de votació s’han de reunir per resoldre-les (1 dia).
g) La persona que ocupi la presidència de la mesa de votació ha de publicar els censos definitius (1 dia).
h) La direcció del centre ha de posar a disposició dels pares, perquè en prenguin coneixement, el projecte de tractament integrat de llengües objecte de votació (3 dies).
i) La direcció del centre ha d’indicar dia i hora per a la votació (1 dia).
j) S’efectuarà la votació (1 dia).
k) La mesa de votació n’ha de publicar els resultats al tauler d’anuncis del centre, en finalitzar el procés, i els ha de comunicar al Departament d’Inspecció Educativa. 
Article 7
Aplicació de mesures complementàries, en relació amb la utilització vehicular d’una llengua estrangera, al projecte de tractament integrat de llengües
L’aplicació, per part de la direcció del centre, de mesures complementàries en relació amb la utilització vehicular d’una llengua estrangera en el projecte de tractament integrat de llengües es tracta d’una decisió voluntària que s’ha de prendre d’acord amb els seus recursos i amb la justificació pedagògica prèvia. Aquests centres poden ampliar l’ensenyament en llengua estrangera en una o més matèries no lingüístiques per a determinats grups d’alumnes del centre, sempre que es respecti el còmput horari mínim establert en l’annex 1 per a cada etapa educativa i cadascuna de les llengües oficials i la llengua estrangera plantejada en el projecte de tractament integrat de llengües del centre.
Aquesta llengua estrangera pot ser la mateixa que la que estableix el projecte de tractament integrat de llengües del centre o una altra.
Article 8
Referent metodològic per a l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera
1. D’acord amb allò que estableix l’article 4.4 del Decret 15/2013, de 19 d’abril, el model de tractament integrat de les llengües ha de regir-se, com a referent metodològic quant a l’ensenyament de les matèries no lingüístiques, especialment en la llengua estrangera, per  l’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE), els principis del qual són:
a) La llengua s’utilitza per aprendre al mateix temps que per comunicar-se.
b) La matèria que s’estudia és la que determina el tipus de llenguatge que es necessita.
c) La fluïdesa és més important que l’exactitud de la llengua.
d) La finalitat comunicativa és més rellevant que l’exactitud.
2. La metodologia AICLE es fonamenta en:
a) Un ensenyament centrat en l’alumnat:
Promoció de la implicació de l’aprenent mitjançant la negociació de temes i projectes, la cooperació de l’alumnat i la participació en treballs de rol.
Foment de l’aprenentatge interactiu i de l’autonomia dels estudiants mitjançant activitats que implementin la negociació del significat i el desenvolupament d’estratègies de comprensió, de seguiment de la classe (demanar aclariments, distingir l’essencial, deduir, etc.) i d’avaluació (ús de rúbriques d’avaluació i d’avaluació entre iguals mitjançant el portafolis europeu de llengües).
b) Un ensenyament flexible:
Utilització d’eines d’aprenentatge que facilitin la comprensió del contingut mitjançant estratègies tant lingüístiques com paralingüístiques (repetir, parafrasejar, simplificar, exemplificar, fer analogies, gestos, utilitzar imatges, gràfics, diagrames, etc.) i, fins i tot, l’ús puntual de l’alternança entre la llengua estrangera i la llengua oficial.
c) Un ensenyament obert a l’entorn europeu:
Utilització de recursos i materials múltiples, especialment les tecnologies de la     informació i la comunicació, que aportin contexts rics i dinàmics.
Obertura a l’esperit europeu: ús de textos, podcasts, participació en blogs, plataformes i projectes d’agermanament escolar europeus (e-Twinning).
Foment de les polítiques lingüístiques europees i de la utilització de recursos adients com ara el portafolis europeu de llengües.
d) Ensenyament basat en tasques:
Les tasques es basen en la realització d’una sèrie d’activitats que fomenten l’ús de la llengua estrangera per a l’obtenció d’un producte final. S’ha de donar més importància als continguts de la matèria i a l’ús comunicatiu de la llengua que a la correcció gramatical.
3. El professorat ha d’utilitzar dins l’aula estratègies perquè l’alumnat no només rebi el màxim d’inputs en llengua estrangera, sinó que, a més, ha d’afavorir tots els mecanismes perquè l’alumnat pugui fer produccions en llengua estrangera cada vegada més autònomes, i sempre adaptades al seu nivell. Al començament, aquestes produccions s’han de basar en la repetició, però a poc a poc, les produccions han de ser més autònomes. El professor o professora ha de guiar l’alumnat i donar-li el model de llengua que necessita per dur a terme una tasca (Content Obligatory Language) i construir progressivament la bastida (scaffolding) del seu coneixement.
Article 9
Atenció a la diversitat
1. En relació amb l’atenció a la diversitat i al tractament integrat de llengües, els equips directius amb el corresponent assessorament dels coordinadors de cicle o els cap de departament i amb la col·laboració dels serveis d’orientació educativa han de tenir en compte les especificitats individuals o de caràcter social de l’alumnat, en el marc del Pla d’atenció a la diversitat, de tal forma que l’atenció a la diversitat doni resposta a les necessitats específiques que presenten tots i cadascun dels alumnes en els aspectes lingüístics. En aquest sentit, és convenient planificar un currículum accessible, que contempli la diversitat d’interessos, característiques i situacions personals de l’alumnat, amb estratègies didàctiques adequades al seu procés d’aprenentatge, amb la utilització de recursos i materials diversos i adients, i amb les adaptacions necessàries  per aconseguir el màxim d’objectius proposats. Aquest tipus d’adaptació en cap cas s’ha de tenir en compte per disminuir les qualificacions obtingudes.
2. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats  ha de dotar els centres que ho requereixin, dins els marges pressupostaris, de personal docent d'atenció a la diversitat en matèria lingüística.
Article 10
Alumnat amb necessitats de suport educatiu
1. Per satisfer les necessitats educatives especials derivades de discapacitat, en tot cas s’ha de garantir una resposta educativa personalitzada i diferencial. La proposta curricular s’ha d’ajustar a les necessitats de l’alumna o l’alumne, amb el referent del currículum ordinari però concretant en les adaptacions curriculars la resposta més idònia perquè puguin assolir el màxim desenvolupament possible. S’han d’establir mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en l’ensenyament de i en la llengua estrangera. Aquest tipus d’adaptació en cap cas s’ha de tenir en compte per disminuir les qualificacions obtingudes.
2. En relació amb els centres, aules i unitats d’educació especial, en tant que proporcionen el marc educatiu específic i personalitzat, els recursos i les estratègies que ha de mester el seu alumnat per les severes discapacitats que presenta, a la proposta curricular ha de prevaler sempre la llengua que més ajudi l’alumna o l’alumne a aconseguir el seu màxim desenvolupament personal, acadèmic i social.
3. Per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a causa de dificultats específiques d’aprenentatge i, especialment, a causa de trastorns greus de llenguatge, una vegada analitzades les seves necessitats educatives, l’equip docent, amb l’assessorament de l’equip de suport i dels serveis d’orientació, ha d’establir les mesures educatives més adients a cada cas. Aquest tipus de mesures en cap cas s’ha de tenir en compte per disminuir les qualificacions obtingudes.
4. En els casos que així ho requereixin pels trastorns de comunicació i llenguatge, la introducció de les noves llengües ha de ser pautada, progressiva i guiada per l’equip docent amb l’assessorament de l’equip de suport i dels serveis d’orientació.
Article 11
Avaluació de matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera com a llengua vehicular
1. El procés d’aprenentatge de les matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera ha de tenir present el nivell de desenvolupament, l’adquisició de les competències bàsiques i l’assoliment dels objectius de l’alumnat, segons es regula en la normativa vigent.
2. En les programacions didàctiques de cada matèria no lingüística impartida en llengua estrangera com a llengua vehicular s’hi han d’establir criteris d’avaluació específics per a l’ús de la llengua en relació amb la matèria i s’han de tenir en compte les destreses d’escoltar, parlar, conversar, llegir i escriure.
Article 12
Llibres de text i material didàctic en relació amb el tractament integrat de llengües
1. Els llibres de text i el material didàctic que s’utilitzin a les matèries la llengua de les quals sigui una llengua oficial ha d’estar en la mateixa llengua que la vehicular establerta en el projecte de tractament integrat de llengües del centre.
2. Els llibres de text i els materials didàctics que s’utilitzin a les matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera han d’estar en la mateixa llengua que la d'impartició de la matèria, sense perjudici que, d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica establert en l’article 120 de la LOE, es puguin usar textos o materials didàctics en qualsevol de les dues llengües oficials només com a suport en el procés d’aprenentatge.
3. Els òrgans de coordinació docent o els que en tenguin la competència corresponent en els centres privats acollits o no al règim de concerts, han d’acordar els llibres de text i la resta de materials didàctics que s’hagin d’utilitzar en cada curs, com a conseqüència de la implantació del projecte de tractament integrat de llengües, i els han de proposar a la direcció del centre educatiu en el mateix període de temps que estableix l’article 5 d’aquesta Ordre. La direcció, un cop hagi constatat que es compleixen els requisits derivats del projecte de tractament integrat de llengües, a més d’incloure la llista de llibres en el projecte, n’ha d’informar les famílies dels alumnes pels mitjans habituals i els ha de publicar en el tauler d’anuncis del centre.
En tot cas, els llibres i materials curriculars adoptats han de complir amb el que s’estableix en la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i amb la normativa curricular i normes d’implantació del projecte de tractament integrat de llengües.
Disposició transitòria primera
Revisió, actualització o modificació dels projectes de tractament integrat de llengües elaborats per al curs 2013-2014
Els projectes de tractament integrat de llengües elaborats per al curs 2013-2014 s’han de revisar i, si escau, actualitzar o modificar, per complir amb el còmput horari mínim setmanal que es recull en l’apartat A de l’annex 1, o per acollir-se al que estableix  la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.
Amb caràcter extraordinari, les actualitzacions o modificacions dels projectes de tractament integrat de llengües dels centres educatius que es facin per al curs 2014-15, s’han de presentar al Departament d’Inspecció Educativa abans del 15 de juny de 2014.
Disposició transitòria segona
Còmput horari mínim aplicable a l'educació secundària obligatòria fins al curs 2016-2017
Al llarg dels cursos 2014-2015 i 2015-2016, els centres que imparteixen ensenyaments d'educació secundària obligatòria poden flexibilitzar el còmput horari mínim setmanal de la llengua estrangera d’acord amb l’apartat B de l’annex 1 d’aquesta Ordre, i pel que fa al còmput horari mínim setmanal de les llengües cooficials, es regularà segons el que s’estableix en l’apartat A del mateix annex.
Disposició final primera
1. S’autoritza els directors generals competents en matèria d’educació perquè adoptin les mesures necessàries per aplicar el que disposa aquesta Ordre.
2. A excepció de l’annex 1, la resta d’annexos d’aquesta Ordre es poden actualitzar per resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats.
Disposició final segona
Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 9 de maig de 2014

Educació reconeix que l'Ordre de desenvolupament del TIL conté múltiples errors

http://dbalears.cat/actualitat/balears/educacio-reconeix-ordre-desenvolupament-del-til-conte-multiples-errors.html
dBalears | 08 maig 2014

 La Conselleria d'Educació reconeix a través d'una nota de premsa penjada a la pàgina web del Govern que l'Ordre que desenvolupa els aspectes del Tractament Integrat de les Llengües (TIL) conté múltiples errors tal com va informar el Consell Consultiu a través d'un dictamen a Educació.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats diu que "inclourà en el text de l’Ordre que desenvolupa els aspectes del TIL en els centres docents no universitaris de les Illes Balears la totalitat de les observacions, tant les essencials com les no essencials, recollides en el dictamen emès pel Consell Consultiu". I assenyalen el caràcter del dictamen que és "és preceptiu, però no vinculant".

"L’adopció de les citades observacions no desvirtua l’esperit inicial del projecte de Tractament Integrat de les Llengües, que manté els seus objectius i millora en determinats aspectes", es defensen. Les esmentades observacions fan referència a aspectes "tècnic-jurídics de forma d’alguns dels articles recollits en l’Ordre de desenvolupament del TIL", si bé també cal recordar que el dictamen critica la incompatibilitat del calendari d'aplicació del TIL amb el de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

La incorporació de les observacions signades pel Consell Consultiu es produeix després d’haver estat sotmeses a estudi i anàlisis per part dels serveis jurídics de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i asseguren que "cerca enriquir el text de l’Ordre, que desenvolupa i millora determinats aspectes del Decret 15/2013 (Decret TIL).

Com a darrer acte administratiu, la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, de qui depèn funcionalment el servei TIL, ha emès un informe relatiu a la inclusió de les citades observacions donant el vistiplau per remetre el text definitiu de l’ordre al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), per la seva publicació i entrada en vigor el proper dissabte.

Els continguts treballats a ESO han davallat un 20% pel TIL

http://www.arabalears.cat/balears/continguts-ESO-TIL-No-necessitats_0_1135086618.html
Els Docents enquesten 20 instituts sobre la primera avaluació
M. PINYA Palma

Una enquesta elaborada per l’Assemblea de Docents en 20 instituts de les Illes sobre l’aplicació del TIL en anglès durant la primera avaluació revela, una vegada més, més ombres que llums sobre el controvertit sistema educatiu. 

Minva de continguts

Els temes treballats a classe han davallat un 20% a primer d’ESO
Els continguts treballats a classe durant la primera avaluació a ESO patiren un retrocés de fins al 20% respecte del primer trimestre del curs 2012-13. Segons l’enquesta, durant el curs anterior es varen treballar tres o més unitats didàctiques en un 82% dels casos. En canvi, durant la primera avaluació d’aquest curs, ja amb el TIL, el percentatge de matèries en què s’han fet tres o més unitats didàctiques retrocedeix fins al 62%. Val a dir que s’ha de tenir en compte que en el període en qüestió hi va haver la vaga indefinida, que s’estengué durant més de quinze dies. Amb tot, els docents apunten també que en un 63% dels centres enquestats manifesten que el nivell curricular impartit durant el curs 2013-14 ha estat més baix. 

Impossibilitat de fer TIL

Matèries no lingüístiques en anglès que no s’han pogut fer
Un 27% de les assignatures no lingüístiques que s’havien d’impartir en anglès segons marcava el projecte TIL dels centres -aprovat pel respectiu consell escolar o bé imposat des d’Educació-, no s’han pogut fer. El motiu ha estat la manca de professorat qualificat amb el títol mínim exigit pel Govern: el nivell B2. 

Professors facilitats

En un 74%, Educació ha proporcionat un docent o cap
La Conselleria d’Educació només ha facilitat dos o tres professors a un 26% dels centres enquestats per l’Assemblea de Docents per impartir les matèries no lingüístiques en anglès que marca el TIL. En el 74% restant, n’hi ha enviat un o cap. De fet, en un 83% dels casos els centres consideren que no han disposat de recursos, ni materials ni humans, per impartir aquestes assignatures adequadament. 

Català i anglès, tot alhora 

Només un 11% de les assignatures es fan íntegrament en anglès
L’anglès 100% en les assignatures en què s’aplica el TIL amb aquesta llengua és gairebé impossible. Només un 11% dels enquestats ha revelat que les explicacions dels docents s’han fet a classe íntegrament en anglès. Al 89% restant, les exposicions dels professors s’han fet alternant aquesta llengua amb el català. 

La meitat, sense llibres

Pocs centres tenien llibres per impartir matèries en anglès
Un 48% dels centres enquestats per l’Assemblea de Docents no disposa de llibre de text en les assignatures TIL en anglès. De fet, només un 19% dels instituts tenen llibres en anglès. La resta de l’alumnat, un 33%, té els llibres en català. El castellà no ha estat l’opció triada per cap dels centres consultats. 

Música, l’estrella 

La majoria dels centres han triat aquesta assignatura per fer el TIL
En 7 dels 20 centres enquestats, música fou la matèria triada per fer-se en anglès, seguida de c. naturals, educació plàstica, matemàtiques, educació física i c. socials.
El TIL ha passat per damunt els alumnes amb necessitats educatives especials (ANEE) i els alumnes amb necessitats educatives de suport específic (NESE). De fet, l’enquesta de l’Assemblea posa de manifest que en cap cas no s’ha pogut fer una adaptació curricular individual per a cada alumne i que en un 26% dels casos no s’ha fet cap adaptació per a aquests estudiants.
Tanmateix, la no aplicació del TIL, és a dir, continuar fent les explicacions de les matèries en català en lloc d’anglès, ha estat l’opció triada en el 52% dels casos. En un 17% dels centres enquestats s’han reduït els continguts de les matèries impartides en anglès i en un 4% s’ha reduït el nombre d’alumnes per grup per poder atendre millor els al·lots amb necessitats educatives especials o amb necessitats educatives de suport específic.

Convocatòria i les bases que regiran la Convocatòria d’ajudes econòmiques per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques del CIE durant l’any 2014

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2014/8313/538996/acord-del-consell-executiu-del-consell-insular-d-e
Núm. 7854
Acord del Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa de data 28 d’abril de 2014, pel qual s’aproven la convocatòria i les bases que regiran la convocatòria d’ajudes econòmiques per al manteniment de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques del CIE durant l’any 2014

Text

Es fa públic que en data 28 d’abril de 2014 el Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa va aprovar, per unanimitat, la següent proposta d’acord:
PRIMER. L’aprovació de les bases de la convocatòria d’ajudes econòmiques per al manteniment de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa durant l’any 2014.
SEGON. La designació com a membres de la Comissió prevista a la base dotzena les següents persones:
President: José V. Garibo Redolat, tècnic mitjà de biblioteca del CIE
Vocals:
Dolores Soler Moya, tècnica auxiliar de biblioteca del Consell Insular d’Eivissa
Rebeca Suárez Fernández, tècnica auxiliar de biblioteca del Consell Insular d’Eivissa
Maria Jesús Gomez Guasp, cap de negociat del Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni
Joan Carles Serra Costa, funcionari del Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni
TERCER. L’aprovació de la dotació d’aquestes ajudes per un total de 100.000 € amb càrrec a la partida 3340.48900 dels vigents pressuposts.
QUART. Delegar en la consellera executiva d’Educació, Cultura i Patrimoni la concessió de les ajudes.
CINQUÈ. L’aprovació de l pagament del 70% de l’ajuda en el moment de la concessió i del 30% restant una vegada justificada el 100% de l’ajuda concedida.
Bases de la convocatòria d’ajudes econòmiques per al manteniment de les biblioteques de la
Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa durant l’any 2014
1. Finalitat i justificació
Es convoca una línia d’ajudes econòmiques per col·laborar en el manteniment de les biblioteques públiques que estan integrades a la Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa.
Les biblioteques són el primer punt d’accés a la informació i a la cultura del qual disposen els ciutadans, a més de ser un dels seus principals recursos d’esbarjo. Dins de la societat de la informació en què vivim i amb l’expansió de les noves tecnologies, les biblioteques han de ser l’eina indispensable per al foment de la lectura, l’accés a la informació, la millora de la formació, el gaudi de l’oci…
És per això que les biblioteques han de gaudir de les condicions òptimes per donar els seus serveis de manera adequada: fons actualitzat, mobiliari adient, mitjans de reproducció per a tots els suports, difusió òptima, promoció...
Tal com diu l’exposició de motius del Reglament de la Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa, amb aquesta línia d’ajudes promoguda des del Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa es vol contribuir al funcionament i la millora dels serveis bibliotecaris de l’illa d’Eivissa, col·laborant en les despeses ocasionades pel seu funcionament.
2. Objecte
Es convoquen ajudes econòmiques per al manteniment i la gestió de les biblioteques integrades a la Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa realitzats entre l’1 de novembre de 2013 i el 31 d’octubre de 2014 amb la intenció d’assolir els següents objectius:
  • Fomentar els hàbits culturals, entre els quals, i sobretot, el de la lectura.
  • Proporcionar a la ciutadania un recurs d’informació, formació i oci.
3. Règim de les ajudes
Les ajudes rebudes per aquesta convocatòria són compatibles amb la percepció d’altres ajudes procedents de qualsevol altra administració o ens públic o privat, sempre que el seu import sigui de tal quantia que aïlladament o en concurrència amb altres subvencions no superi el cost total de l’activitat subvencionada. Serà obligació dels beneficiaris de les ajudes informar, en la liquidació d’ingressos i despeses prevista a la base 13a de la convocatòria, de totes les subvencions rebudes amb destinació a l’activitat objecte de subvenció.
4. Beneficiaris
Podran sol·licitar aquestes ajudes econòmiques les entitats locals de l’illa d’Eivissa i les associacions sense ànim de lucre legalment constituïdes a Eivissa, bé siguin de mares i pares d’alumnes, de vesins o culturals, que hagin gestionat o gestionin una biblioteca integrada a la Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa, entre l’1 de novembre de 2013 i el 31 d’octubre de 2014.
Únicament seran objecte de subvenció les despeses corrents ocasionades pel manteniment i pel funcionament del servei bibliotecari.
5. Crèdits pressupostaris i quantia de les ajudes
Aquestes ajudes estan dotades econòmicament al pressupost de l’exercici 2014, amb una quantitat màxima de 100.000 € (de l’aplicació pressupostària 3340.48900).
L’import màxim de les ajudes a cada biblioteca serà de 12.000 €.
En el cas que la concessió de les ajudes no exhaureixi les quantitats que s’hi han destinat, el sobrant de l’import podrà incorporar-se a altres línies d’ajudes del Departament.
6. Forma de presentació de les sol·licituds
Les sol·licituds de subvenció, les farà el representant legal de l’entitat local o de l’associació i es formalitzaran mitjançant instància, segons el model que figura a l’annex 1 d’aquesta convocatòria.
Les instàncies es dirigiran a la Presidència del Consell Insular d’Eivissa i es presentaran en el Registre General del Consell Insular d’Eivissa (avinguda d’Espanya, 49, tel. 971 195900, fax 971 195914) o en la forma establerta a l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), i les hauran d’acompanyar els següents documents (originals o còpia acarada):
a) Pel que fa a les entitats locals:
  • Certificat, signat pel secretari o per la secretària de l’entitat local sol·licitant, conforme l’òrgan competent ha aprovat la presentació de la sol·licitud.
  • Certificat, signat pel secretari o per la secretària de l’entitat local sol·licitant, en què s’acrediti que la persona que signa la sol·licitud exerceix la representació de l’entitat.
  • Certificat de la propietat o la cessió del local, o document que ho acrediti.
  • Certificat d’estar al corrent de les obligacions tributàries amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb l’Estat espanyol i amb la Seguretat Social. O bé, a la sol·licitud, autoritzar el Consell Insular d’Eivissa a obtenir directament el certificat acreditatiu d’aquesta circumstància.
  • Declaració responsable de no estar sotmès a cap dels supòsits de prohibició d’obtenir subvencions, de conformitat amb l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, segons el model que figura a l’annex 2 d’aquesta convocatòria.
  • Declaració responsable d’haver sol·licitat o no ajuda econòmica a altres entitats públiques o privades per dur a terme les mateixes actuacions de la present subvenció, segons el model que figura a l’annex 5 d’aquesta convocatòria.
  • Memòria de l’estat i del funcionament de la biblioteca (ubicació, fons, horari, equipament, activitats...) que arreplegui les dades que es considerin necessàries per poder valorar convenientment els criteris establerts a l’apartat 10 d’aquestes bases.
  • Memòria valorada del cost de l’activitat per a la qual se sol·licita la subvenció, que contendrà el pressupost de les despeses que es volen afrontar i per al qual se sol·licita l’ajuda, diferenciant-hi la part d’inversió (mobiliari, equipament, fons bibliogràfic i audiovisual...) i/o de despesa corrent (personal, difusió, animació...).
b) Pel que fa a les associacions:
  • DNI del representant legal de l’associació i NIF de l’associació.
  • Documents de nomenament del representant de l’associació.
  • Certificat de la propietat o cessió del local, o document que ho acrediti.
  • Certificat d’estar al corrent de les obligacions tributàries amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb l’Estat espanyol i amb la Seguretat Social. O bé, a la sol·licitud, autoritzar el Consell Insular d’Eivissa a obtenir directament el certificat acreditatiu d’aquesta circumstància.
  • Declaració responsable de no estar sotmès a cap dels supòsits de prohibició d’obtenir subvencions, de conformitat amb l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, segons el model que figura a l’annex 2 d’aquesta convocatòria.
  • Declaració responsable d’haver sol·licitat o no ajuda econòmica a altres entitats públiques o privades per dur a terme les mateixes actuacions de la present subvenció, segons el model que figura a l’annex 5 d’aquesta convocatòria.
  • Memòria de l’estat i del funcionament de la biblioteca (ubicació, fons, horari, equipament, activitats...) que arreplegui les dades que es considerin necessàries per poder valorar convenientment els criteris establerts a l’apartat 10 d’aquestes bases.
  • Memòria valorada del cost de l’activitat per a la qual se sol·licita la subvenció, que contendrà el pressupost de les despeses que es volen afrontar i per al qual se sol·licita l’ajuda, diferenciant-hi la part d’inversió (mobiliari, equipament, fons bibliogràfic i audiovisual...) i/o de despesa corrent (personal, difusió, animació...).
En el cas que la instància o la documentació fossin incorrectes o incompletes, se’n requeririen la rectificació o els complements necessaris. Si en el termini de deu dies hàbils l’entitat interessada no fa la rectificació reclamada o no presenta la complementació requerida, el Consell Insular d’Eivissa considerarà que l’entitat interessada desisteix de la seua petició, després d’haver pres la resolució pertinent, d’acord amb l’article 71.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
7. Termini de presentació de les sol·licituds
El termini per presentar sol·licituds serà de deu dies naturals a partir del següent dia al de la publicació d’aquestes bases en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).
8. Selecció dels beneficiaris
S’estableix el règim de concurrència competitiva com a procediment de selecció dels beneficiaris i de concessió de les ajudes. S’entén per concurrència competitiva el procediment mitjançant el qual la concessió de les subvencions es realitza per comparació de les sol·licituds presentades, amb la finalitat d’establir una prelació entre si d’acord amb els criteris de valoració fixats a la base 10a d’aquesta convocatòria i adjudicar, amb el límit fixat a la convocatòria, el crèdit disponible segons la valoració obtenguda, de manera que la sol·licitud que més puntuació obtengui més quantia d’ajuda rebrà.
De conformitat amb els criteris de valoració establerts a la base 10a d’aquesta convocatòria, no podran obtenir subvenció aquelles sol·licituds que, reunint els requisits exigits a la present convocatòria, obtenguin una puntuació inferior a 10 punts.
9. Condicions
El fet de sol·licitar aquestes ajudes significa l’acceptació plena de les bases d’aquesta convocatòria i el compliment de les següents condicions:
  • L’atenció al marc normatiu que estableix el Reglament de la Xarxa de Biblioteques del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (BOIB núm. 92, d’1-08-2002).
  • El compromís de tenir personal qualificat responsable del funcionament.
  • Haurà de mantenir exposats els cartells que proporciona el Consell Insular d’Eivissa en què consta el nom de totes les institucions col·laboradores d’aquesta tasca.
  • Comptar amb un espai individualitzat, adequat i autònom de qualsevol altre servei, no relacionat amb l’activitat de la biblioteca.
  • Comunicar amb antelació al Centre Coordinador de Biblioteques qualsevol activitat extraordinària que es porti a terme a la biblioteca.
  • Estar al corrent de les obligacions tributàries amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i amb l’Estat espanyol, amb la Seguretat Social i amb el mateix Consell Insular d’Eivissa.
  • I, en qualsevol cas, complir amb el disposat a l’article 13 (Requisits per obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora) i a l’article 14 (Obligacions dels beneficiaris) de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
10. Criteris que han de servir de base per a l’adjudicació de les ajudes
A l’hora de valorar les peticions es tendran en compte els següents criteris o valoracions:
a) Quant al local on s’ubica la biblioteca (segons els m2):
  • Fins a 100 m2: 1 punt
  • Entre 101 m2 i 200 m2: 2 punts
  • Més de 200 m2: 3 punts
b) Quant al número de llocs de lectura:
  • Fins a 25 llocs de lectura: 1 punt
  • Entre 25 i 50 llocs de lectura: 2 punts
  • Més de 50 llocs de lectura: 3 punts
c) Segons la ubicació de la biblioteca dins del poble o barri:
  • Ubicació llunyana del centre del barri o poble: 1 punt
  • Ubicació al centre del barri o poble: 2 punts
d) Segons l’accessibilitat de la biblioteca:
  • Ubicació a la planta baixa de l’edifici: 1 punts
  • Ubicació a la planta baixa de l’edifici i accés directe al carrer: 2 punts
e) Quant a les activitats realitzades per a promoció de la biblioteca (visites guiades, animació lectora, exposicions…) i que han de estar documentades:
  • Cada 15-30 dies: 1 punt
  • Amb periodicitat setmanal: 2 punts
f) Pel seu potencial públic: segons població del barri o poble:
  • Fins a 3.000 habitants: 1 punt
  • De 3.001 a 6.000 habitants: 2 punts
  • Més de 6.000 habitants: 3 punts
g) Per la distància a la biblioteca municipal més propera:
  • Fins a 1.000 metres: 1 punt
  • De 1.001 a 3.000 metres: 2 punts
  • Més de 3.000 metres: 3 punts
h) Per la mitjana d’ús de la biblioteca durant 2013, respecte al públic potencial:
  • De 0 a 1 visita a l’any per usuari potencial: 1 punt
  • D’1 a 3 visites a l’any per usuari potencial: 2 punts
  • Més de 3 visites a l’any per usuari potencial: 3 punts
i) Pel percentatge de circulació de la col·lecció durant 2013:
  • De l’1 % al 10 %: 1 punt
  • De l’11 % al 50 %: 2 punts
  • Més del 50 %: 3 punts
j) Per qualsevol altra circumstància relacionada amb l’objecte d’aquesta convocatòria, apreciada motivadament per la comissió avaluadora, fins a 2 punts.
11. Instrucció i resolució
El Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell d’Eivissa serà el competent per instruir el procediment de tramitació de les sol·licituds. Amb fonament en l’informe de la comissió d’avaluació i en la proposta de l’òrgan instructor, les ajudes es concediran, per delegació del Consell Executiu, mitjançant resolució de la consellera executiva del Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni i expressarà la relació d’associacions o institucions subvencionades i la quantia de l’ajuda; igualment, si és el cas, en les sol·licituds excloses, s’indicarà la causa d’exclusió.
Els expedients es resoldran en un termini màxim de tres mesos des de la presentació de les sol·licituds a què es refereix aquesta convocatòria. La notificació de la resolució s’ha de fer amb les exigències i en la forma prevista en els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
En compliment de l’article 34 del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de subvencions es farà pública la relació d’associacions o entitats subvencionades i la quantia de l’ajuda concedida, incloses les inferiors a 3.000 €.
12. Comissió d’avaluació
La comissió d’avaluació és l’òrgan col·legiat al qual corresponen les funcions següents:
  • Avaluar i qualificar les sol·licituds, d’acord amb els criteris establerts a la base 10a d’aquesta convocatòria.
  • Emetre una acta amb un informe que ha de servir de base per elaborar la proposta de resolució.
La comissió d’avaluació estarà integrada per un/a president/a, un/a secretari/ària i un nombre de vocals no inferior a tres, designats en la resolució de la convocatòria d’aquestes ajudes, d’acord amb criteris de competència professional i d’experiència.
13. Forma de pagament de les ajudes
Seguint la base 23.6 de les d’execució del pressupost per a l’any 2014, amb caràcter excepcional, el pagament de la subvenció es farà de manera fraccionada i prèviament a la justificació, a excepció de l’últim pagament. Així, l’import de l’ajuda concedida s’abonarà als beneficiaris en dos pagaments: un 70 % en el moment de la concessió i el 30 % restant una vegada justificat correctament el 100 % de l’ajuda concedida.
La justificació del primer pagament avançat (70 % de la concessió) es farà davant el Consell Insular d’Eivissa en un termini no superior a tres mesos des de la data de pagament i constarà de:
a) Pel que fa a les entitats locals:
  • certificat, signat pel secretari o per la secretària de l’entitat local beneficiària, que acrediti les despeses realitzades per l’activitat subvencionada a partir de l’1 de novembre de 2013, que es troben, com a mínim, en fase d’obligació reconeguda i que hauran de justificar el valor total del pagament rebut.
b) Pel que fa a les associacions:
  • relació de les factures i els justificants que es presenten amb declaració responsable que reconegui que la documentació presentada es presenta només davant el Consell Insular d’Eivissa i per justificar l’ajuda concedida, segons el model que figura a l’annex 4 d’aquesta convocatòria.
  • documentació justificativa de les despeses realitzades per l’activitat subvencionada a partir de l’1 de novembre de 2013, que hauran de justificar el valor total del pagament rebut: factures oficials i altres documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, en els termes establerts pel reglament.
El termini màxim de temps previst per a la justificació definitiva de l’ajuda concedida serà el 5 de desembre de 2014, data límit per a la presentació del compte justificatiu, que ha d’abastar la realització completa de l’activitat i del seu cost total, amb independència de la quantitat subvencionada.
El compte justificatiu contendrà:
a) Pel que fa a les entitats locals:
  • liquidació detallada d’ingressos i despeses de l’activitat desenvolupada entre l’1 de novembre de 2013 i el 31 d’octubre de 2014 (en què s’informarà, si és el cas, d’altres ajudes rebudes per a la mateixa activitat) signada pel secretari o secretària de l’entitat local, segons el model que figura a l’annex 3 d’aquesta convocatòria.
  • certificat, signat pel secretari o per la secretària de l’entitat local beneficiària, que acrediti les despeses realitzades per l’activitat subvencionada entre l’1 de novembre de 2013 i el 31 d’octubre de 2014 i que es troben, com a mínim, en fase d’obligació reconeguda.
b) Pel que fa a les associacions:
  • liquidació detallada d’ingressos i despeses de l’activitat desenvolupada entre l’1 de novembre de 2013 i el 31 d’octubre de 2014 (en què s’informarà, si és el cas, d’altres ajudes rebudes per a la mateixa activitat), signada pel responsable de l’associació, segons el model que figura a l’annex 3 d’aquesta convocatòria.
  • relació de les factures i els justificants presentats amb declaració responsable que reconegui que la documentació presentada es presenta només davant el Consell Insular d’Eivissa i per justificar l’ajuda concedida, segons el model que figura a l’annex 4 d’aquesta convocatòria.
  • documentació justificativa de les despeses realitzades: factures oficials i altres documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, en els termes establerts pel reglament.
Amb aquesta documentació i amb l’informe favorable del tècnic o la tècnica de biblioteques sobre el compliment de les bases 4a i 9a d’aquesta convocatòria i amb el vistiplau de la secretària tècnica de l’Àrea de Presidència, es farà efectiu el pagament del 30 % restant de la subvenció concedida. Si amb la documentació presentada no s’arriba a justificar el 100 % de l’ajuda concedida, aquesta es reduiria proporcionalment a la despesa justificada, de manera que les ajudes cobriran només les despeses correctament justificades.
L’incompliment de l’obligació de justificar la finalitat de l’ajuda econòmica rebuda en la forma i els terminis establerts suposarà, a més del reintegrament esmentat a la base 15a d’aquesta convocatòria, la impossibilitat de participar en pròximes convocatòries d’ajudes per a les biblioteques d’Eivissa, mentre no es faci la devolució de l’import reclamat.
14. Revocació
El Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa, mitjançant acord, podrà revocar l’ajuda concedida, una vegada emesa la proposta de la consellera executiva del Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni.
Pertoca revocar la concessió de l’ajuda quan, posteriorment a la concessió vàlida i ajustada a dret, el beneficiari incompleix totalment o parcialment les obligacions o els compromisos contrets als quals està condicionada l’eficàcia de l’acte de concessió de l’ajuda.
15. Reintegrament de l’ajuda
Com a conseqüència de la revocació pertoca reintegrar totalment o parcialment l’ajuda rebuda per les entitats beneficiàries i, si escau, l’exigència de l’interès de demora, en els casos següents:
  1. L’incompliment de la finalitat per a la qual es concedí l’ajuda.
  2. L’obtenció de l’ajuda sense que es compleixin les condicions requerides o quan s’alterin les condicions tengudes en compte per concedir-la, sempre que sigui per causes imputables a l’entitat beneficiària.
  3. L’incompliment de l’obligació de justificar la finalitat de l’ajuda econòmica rebuda en la forma i els terminis establerts.
  4. La negativa a sotmetre’s a les actuacions de control previstes o l’obstrucció injustificada d’aquestes actuacions.
Per al reintegrament s’han d’aplicar els procediments previstos a aquest efecte en la legislació de finances, en els quals s’ha de garantir l’audiència a les entitats interessades.
Les quantitats reintegrables tenen la consideració d’ingressos de dret públic i poden ser exigides per la via de constrenyiment.
16. Control
El Consell Insular d’Eivissa podrà utilitzar qualsevol mitjà de control com inspeccions, visites, sol·licitud d’aportació de nous documents i/o aclariments, etc. per a l’aplicació correcta de l’ajuda concedida.
17. Règim de recursos
Les resolucions de la consellera executiva, dictades per delegació, i que s’han de considerar dictades per l’òrgan delegant (en aquest cas el Consell Executiu) no exhaureixen la via administrativa i s’hi podrà interposar recurs d’alçada davant la Comissió de Govern del Consell Insular d’Eivissa, en el termini d’un mes comptador des de la notificació de la resolució, de conformitat amb els articles 107, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació amb l’article 22.2 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars.
18. Disposicions supletòries
La present convocatòria es regeix pel que disposen les bases anteriors, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de subvencions, i la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, en allò que hi sigui d’aplicació.